Pou de glans de les Vinyes
Sant Martí d'Albars

    Osona
    Sector nord del terme municipal
    Emplaçament
    A 750 metres per pista forestal a ponent de la carretera BV-4342, punt quilomètric 1'900

    Coordenades:

    42.05751
    2.06454
    422597
    4656585
    Número de fitxa
    08225 - 33
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Element arquitectònic
    Estat de conservació
    Dolent
    Estructura del mur de pedra parcialment derruïda. El pou es troba tapat amb enderrocs i brutícia a l'interior.
    Protecció
    Inexistent
    Número inventari Generalitat i altres inventaris
    Sí, IPIC 24.114.182
    Accés
    Fàcil
    Sense ús
    Titularitat
    Privada
    Ref. cad.: 004A00010
    Autoria de la fitxa
    Marta Homs i Jordi Compte

    El pou de glans o tina de les Vinyes es troba situat a uns 30 metres al sud de l'estructura agropecuària de pedra de la masia de les Vinyes.
    És un pou circular de 2,40 metres de diàmetre excavat a la roca, on encara s'hi observen les traces picades a la pedra. El perímetre del pou estava bastit amb un mur de pedra de mig metre de gruix del qual avui en dia només se'n conserva una part de fins a un metre d'alçada, presentant dos grans esvorancs a banda i banda. Al pou s'hi accedia per un entrant a la banda est de poc més de mig metre d'amplada i un metre i trenta centímetres de fondària. A l'entrada s'hi conserva una frontissa de ferro, denotant que l'accés es trobava habitualment tancat per una porta.

    Antigament, les masies que tenien rouredes, i utilitzaven les glans per a engreixar els porcs (a les zones on no hi havia rouredes s'utilitzava sobretot el blat de moro). A Sant Martí d'Albars, i al Lluçanès central en general, hi havia grans rouredes que permetien collir glans a tothom qui ho volia, amb la condició d'haver de donar la meitat a l'amo de la roureda. Per a conservar les glans, moltes masies tenien el "jup" (xup o aljup), que era un pou on hi feien anar aigua i allí tiraven les glans, mantenint-se tendres i fresques tot l'any (VILARRASA:1975). Aquests pous de glans es construïen en una zona rocosa i estaven formats per un forat circular picat a la roca natural i una entrada per on abocar-hi les glans i fer-hi entrar l'aigua. Alguns també tenien un forat lateral al fons del pou que permetia buidar-lo, i que es taponava amb una boixa. Hi ha pous de glans que presenten uns graons descendents per accedir a la part interior.

    MESTRE, P., Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Sant Martí d'Albars. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. 1998.
    VILARRASA, S., La vida a pagès, Impremta Maideu, 1975