Pou de glaç de can Romeu dels Borrulls
Sant Sadurní d'Anoia
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Construcció de pedra no escairada, lligada amb morter de calç. El pou de glaç presenta unes mides de 7,3 m. de diàmetre i 4,20 m. d’alçada, amb una planta circular amb murs de poc més d’1 m. de gruix. La volta de pedra és quasi bé semiesfèrica. La porta d’accés, orientada a l’est, és força baixa, amb una alçada d'1,65 m per 0,79 m. d’amplada aproximadament.
L’exterior es presenta completament envaït per la vegetació, només es pot observar la porta d’accés i alguns dels blocs que conformen la part superior de la volta.
El elements arquitectònics interiors es conserven bé. Destaca un sòcol ressaltat d’uns 0,7 m. d’alçada (irregular en alguns punts), on a partir d’aquí es comença a desenvolupar la volta de l’estructura. A la part superior de la volta, es troba una lluerna quadrada de 0,5 x 0,5 m. encerclada per maons posats de cantell (PINYOL, RIERA, 2023).
A l’interior, adossada al mur (costat NW), hi ha una estructura rectangular en forma de pica (0,45 x 0,45 m), que es podria tractar d’un canal de sortida d’aigües. És possible que aquesta petita estructura sigui de cronologies posteriors. Pel que fa el terra interior format per una estrat tou d'argiles marrons, es desconeix si es tracta del nivell original del pou (PINYOL, RIERA, 2023).
Història
Dins de la volta, apareix una inscripció sobre ceràmica que ens indica la data de construcció del pou: “se comenso a 30 de Ago / st -1677 y se / acabo a 27 / del mes de Ago / st de 1678 / Josep Ro / me fesit 1678”. Aquest Josep Romeu seria el propietari de can Romeu dels Borrulls, del qual hi ha documentació que narra l’existència d’una plaga de llagostes l’any 1687 i també fent de testimoni de l’inventari de béns d’un personatge anomenat Joan Batlle, l’any 1690 (PINYOL, RIERA, 2023).
Durant els segles XVII i XVIII es constata un augment significatiu del model de conservació del gel mitjançant pous de glaç, així com la seva extensió a comarques situades en la depressió prelitoral, cosa que actualment sobta per les condicions actuals d’hiverns secs i suaus d’aquestes. En realitat, aquests segles presentaven temperatures hivernals més extremes, per la qual cosa el consum del glaç es generalitzà gràcies a la seva extracció més assequible, en aquest cas de les àrees estancades del Riu de Bitlles. Cal tenir en compte que els segles de finals de l’edat moderna se’ls coneix com a “petita edat de gel” (PINYOL, RIERA, 2023).
Quant a l’extracció del gel, diverses fonts orals informen de l’existència d’una bassa tocant al Riu de Bitlles, del qual es realitzava l’extracció, i que actualment deu estar, o bé coberta de sediments o completament destruïda per l’acció del curs fluvial (LLORAC, 1980).
Bibliografia
LLORAC, Salvador (1980). El pou de glaç de Can Romeu dels Borrulls, a Olerdulae, 10, Museu de Vilafranca, Vilafranca del Penedès.
LLORAC, Salvador (1995). El pou de glaç de Can Romeu dels Borrulls fet entre 1677-1678, Gàrgola, núm. 5.
PINYOL, Josep; RIERA, Francesc (2023). El Pou de glaç de Can Romeu dels Borrulls. Sant Sadurní d’Anoia, Publicacions de l’Arxiu Municipal, Gràfiques Mateu, Sant Sadurní d’Anoia.
SOLANS, Joan Antoni (2010) POUM. Annexes a les normes. Annex IB. Catàleg de béns d’interès cultural.
TUBAU, Albert (2015). Arqueologia industrial al Penedès.
