Excavació subterrània de planta quadrangular de 9 m de costat aproximadament, feta amb parament de pedra seca de 60 cm de gruix, destinada a l'emmagatzematge de gel o glaç produït a les geleres, basses naturals o artificials situades gairebé sempre a poca distància del pou. En aquest cas, segons informació oral del propietari, Sr. Joan Molins, la riera de Can Cartró, que passa pel costat del pou de glaç, s'inundava i es glaçava a l'hivern; el gel resultant era tallat en blocs que es dipositaven al pou, on es conservaven.
El fons o base del pou era de terra, característica que en aquest cas no s'ha pogut documentar a causa del seu estat d'enderroc. El pou es tancava amb una coberta exterior, habitualment de volta semiesfèrica amb dues o tres obertures, que permetien l'accés al personal que hi treballava i l'extracció dels blocs de gel mitjançant una politja. En aquest pou de glaç, la coberta està actualment enderrocada. Segons el Sr. Molins, el pou de glaç tenia una profunditat d'entre 3 i 4 metres.
