Pou Comú/Pou de l'Horta/Pou Major/Pou dels Moros Santa Fe del Penedès

    Alt Penedès
    A la confluència del Camí de l'Horta amb el Camí de la Casa Vermella

    Coordenades:

    41.38243
    1.72851
    393685
    4581992
    08249-25
    Patrimoni immoble
    Element arquitectònic
    Contemporani
    XIX-XX
    Regular
    El cos del pou ha estat refet amb maó i ciment. D'altra banda, l'arc de ferro del pou ha perdut les seves corrioles.
    Inexistent
    Fàcil
    Productiu
    Pública
    Ajuntament de La Granada. C. de l'Estació, 25. La Granada.
    Oriol Vilanova

    Pou realitzat amb maó i arrebossat irregularment amb ciment amb un diàmetre de boca de 1,70 m i uns 4 m de profunditat. La boca té una alçada màxima d'uns 75 cm des del terra, i actualment es troba coberta per una reixa de ferro. Sobre el brocal del pou s'alça un arc de ferro amb les restes de dues corrioles a la part superior. Des de la base del brocal fins al punt més alt de l'arc amb les corrioles el pou té una alçada de 2,15 metres.
    A la part inferior del brocal del pou s'observa una petita sobreeixida de 7 cm d'ample, que raja aigua constantment. Segons Remei Vendrell (veure bibliografia), l'aigua surt per una esquerda d'una gran pedra que hi ha al fons del pou, a un costat. El seu cabdal és abundant, 90.000 litres les 24 hores del dia en temps d'humitat mitjana; en anys de molta sequera, dóna 50.000 litres, i en temps molt humit passa dels 100.000 litres i sobreïx l'aigua pel coll del pou perquè no dóna a l'abast el sobreixidor que hi ha arran de terra.

    Segons Remei Vendrell, el Pou de l'Horta és mil·lenari, el trobarien els primers pobladors de Santa Fe i la Granada, si bé l'aspecte actual és contemporani. La seva ubicació actual, entre els termes municipals de Santa Fe, La Granada i Avinyonet del Penedès, explica que els habitants d'aquests indrets siguin els que històricament han utilitzat l'aigua d'aquest pou, especialment els dos primers. Així, les dues corrioles de la part superior de l'arc del pou eren utilitzades, respectivament, pels habitants de La Granada i Santa Fe, tot i que hi tenien dret tots els altres pobles dels voltants.

    VENDRELL I VENDRELL, Remei, et alii. (1994): "Santa Fe del Penedès. Un municipi històric al cor de l'Alt Penedès." Edita: Ajuntament de Santa Fe del Penedès. Santa Fe del Penedès, p. 118-119.