Portar a batejar els infants sota una teula

Casserres

En el segle XIX a Casserres hi havia el costum de portar els nadons a batejar a l'església amb la protecció d'una teula cobrint l'infant des de la sortida de casa i fins l'entrada a l'església. Un cop el mossèn l'acollia a l'església amb les pregaries i l'havia batejat, ja no cali la protecció d'aquesta teula.
Antigament els nadons es portaven a batejar ben aviat, ja que si morien sense el sacrament baptismal podrien anar a parar als llims; aquell espai indefinit entre el cel i l'infern, que fou una invenció teològica actualment abandonada. Però no era només la por a una mort prematura, d'altra banda molt corrent en èpoques on les condicions mèdico-sanitàries eren molt més precàries que en l'actualitat, sinó també la por als mals donats per altra gent o esperits. Fins i tot era usual no tocar amb les mans els infants dels altres, ja que podia comportar passar-li un mal. Posar una teula cobrint el nadó és com un engany per fer creure als mals que el nadó continuava sota la protecció de la llar i, així, eviatr aquests mals donats.