Portal del mas el Llió
Calldetenes
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Portal ubicat al primer pis de la façana de migdia, a la masia anomenada el Llió. Es tracta d'un portal que permet l'accés des de l'interior de la casa a un terrat cobert situat a l'alçada del primer pis, que s'adossa en sentit perpendicular a la casa, a l'extrem S-O, prolongant la façana de ponent. Aquest portal, d'una gran qualitat constructiva i artística, es caracteritza per tenir uns brancals on s'alternen carreus rectangulars i quadrangulars molt ben tallats. El remat superior es realitza amb una llinda monolítica sobre la qual s'ubica un guardapols esglaonat que sobresurt uns centímetres a l'exterior. Els elements decoratius s'ubiquen a la llinda superior, on s'ha esculpit un arc conopial esglaonat, que es degrada vers l'interior. Aquest degradat es prolonga al vessant interior dels carreus que conformen els brancals. Al triangle interior de l'arc, a l'àrea de la llinda, s'ha esculpit una flor, extraordinàriament detallada.
Al mas de l'Aymerich, als portals interiors de distribució, dins la sala principal de la casa, podem trobar una decoració molt similar a base de llindes monolítiques decorades amb arcs conopials de similars característiques, encara que menys treballats, i que també compten amb una flor esculpida a l'interior de l'arc. La tipologia de la flor és però molt similar, tot i que guarda algunes diferències amb la del mas Aymerich. Cal pensar que potser es tractava del mateix artista.
Història
Les primeres dades del Llió reculen fins a finals del segle XII. En aquests moments es té constància a Vic de l'existència d'un canonge anomenat Ramon de Lió, nomenat cap de les notaries de la vila i la parròquia de Vic. Tot i no poder assegurar-ho, és possible que tingués alguna relació amb la casa del Llió de Calldetenes. Del mas no tenim notícies fins finals del segle següent, quan el 1290, Guillem de Llió, comprava terres a Bartomeu de Verdaguer. El 1347 Pere Guillem de Llió es casava amb la pubilla del mas Sauleda de Vall. Cent anys després, el 1449, Joan Torrent, apotecari de Barcelona, va vendre les seves possessions del mas Creedéu als Llió. Per aquesta època la família ja havia incorporat el mas Miró a les seves possessions. (VILAMALA, 2002:105) Al segle XIX era propietat de la família Vilar. L'actual família propietària, malgrat haver canviat el cognom diverses vegades, són descendents d'aquesta línia. Arquitectònicament, el mas del Llió compta amb un cos central de la casa -en sentit E-O- podia haver estat aixecat al llarg del segle XVI, o almenys així ho indica la presència d'arcs conopials a les llindes i a la façana principal de la casa. Cal pensar que posteriorment, segurament a finals del segle XVII, la casa patí un seguit d'ampliacions, construint-se el cos adossat al nord, i el terrat de la façana de migdia. És per aquest motiu que la tipologia dels arcs conopials degradats és similar en un altre indret.
Bibliografia
AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes GINEBRA I MOLINS, R. (1996) Economia i societat a la Catalunya interior als inicis de la Baixa Edat Mitjana. Vic. 1230-1233. Tesi doctoral inèdita. VILAMALA I SALVANS, J (2002) De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d'un poble viu. Ed. El Mèdol. Calldetenes.
