Pont Vell

Palafolls

Segons Salicrú (2020) el sis d’abril de 1914 es creava la Mancomunitat de Catalunya, la unió de les quatre diputacions provincials, Barcelona, Girona, Tarragona i Lleida. Fou el reconeixement per part de l’Estat Espanyol de la unitat territorial de Catalunya d’ençà de l’any 1714.

El seu primer president, Enric Prat de la Riba, va dir “que no hi hagi ni un sol ajuntament de Catalunya que deixi de tenir, a part dels serveis de policia, la seva escola, la seva biblioteca, el seu telèfon i la seva carretera”, i que resumeix molt bé els objectius que tenia la nova administració. Tot i la seva curta vida, dissolta per Primo de Rivera l’any 1925, va incidir en molts d’aquests aspectes al llarg del territori. 

L’Ajuntament de Palafolls va rebre un comunicat on se li preguntava quines millores necessitava. El vint-i-sis d'abril de 1914 es comunicarien les millores a la Mancomunitat a través d’un ple presidit per l’alcalde Damià Puig. 

Es varen sol·licitar cinc actuacions, una carretera d’Hostalric a Malgrat, una  carretera del nucli de Sant Genís fins a la carretera de Madrid a França, arreglar el camí de ferradura de les Ferreries a Sant Genís de tres quilòmetres, arreglar també el camí de ferradura de les Ferreries al pas del Roig tocant al riu Tordera en direcció a Blanes d’un quilòmetre, i finalment arranjar també un altre camí de ferradura de les Ferreries al pla de la Ginesta.

De totes aquestes obres proposades, l'única que va executar la Mancomunitat va ser la de la carretera de Sant Genís.

La nova carretera es va construir paral·lela a la riera, tal com és encara. Llavors es va construir amb l’obra un pont a l’alçada del camp d’en Rabassa, que va ser ensorrat per l’aiguat de la tardor del 1970. Durant l'època de la República es va construir un segon pont de fusta just abans del camp del Pi. Aquest de fusta va ser renovat, i corregit el seu traçat en forma de quatre, per un d’obra als anys cinquanta.