Pont Gran o Viaducte del Boixadell Olesa de Montserrat

    Baix Llobregat
    Prop de can Marcetó
    267

    Coordenades:

    41.56804
    1.92246
    410159
    4602379
    08147-48
    Patrimoni immoble
    Obra civil
    Contemporani
    XIX
    1859
    Andreu Puigdollers (enginyer)
    Bo
    Inexistent
    Sí: IPA 28303; IPIC 11.353.142
    Fàcil
    Estructural
    Pública
    ADIF. Avda. Pio XII, núm. 110 - Caracola, 15. Madrid
    Jordi Piñero Subirana

    Viaducte de dimensions espectaculars que està situat en la via fèrria dels ferrocarrils del Nord de Barcelona a Lleida. Salvant el desnivell del torrent de Sant Jaume, a la confluència dels municipis de Vacarisses, Viladecavalls i Olesa, té una llargada de 291,8 metres, 8,36 d'ample i 43,26 d'alçada màxima. L'obra, que està feta com si fossin tres ponts independents, consta de 18 arcs de mig punt, que fan 11,6 m de llum. A la seva part baixa (fins a una alçada de 10 metres) el pont té sòcols de pedra escairada que recobreixen una ànima d'argamassa. La resta de la construcció és feta amb maó vist.

    L'any 1855 fou concedida a la Companyia del Ferrocarril de Barcelona a Saragossa la llicència per la construcció d'aquesta via fèrria. El 1856 es construí el tram fins a Sabadell; el 1857 el tram fins a Manresa; el 1860 fins a Lleida i el 1861 fins a Saragossa. Per fer les obres van venir un gran nombre de treballadors immigrants, que s'establiren en un poblat que la gent anomenava "Kàbila", el qual va ser motiu de conflictes i de protestes. El viaducte del Boixadell, l'obra d'enginyeria més important d'aquesta línia, fou construït entre 1856 i 1859, seguint el projecte de l'enginyer de camins Andreu Puigdollers, nascut a Madrid però amb ascendència manresana. Era el director de la companyia de ferrocarril. La direcció de l'obra va anar a càrrec de l'enginyer Massé. El pressupost va ser de 2.172.266 rals. La inauguració del tram Terrassa-Manresa es va fer el 6 de juliol de 1859, amb presència de les autoritats. L'any 1914 s'instal·là la doble via. L'any 1857, quan les obres estaven en marxa, les autoritats d'Olesa es van començar a moure per intentar facilitar l'enllaç amb la via fèrria. El projecte que finalment es va dur a terme passava a uns 4 km del nucli d'Olesa. Va caldre pressionar l'Administració perquè accedís a fer una estació i financés la carretera que havia d'enllaçar amb el nucli urbà. L'any 1859 s'aprovava la construcció d'aquest "camí veïnal", el qual es va construir molt lentament per manca de pressupost i no s'acabà d'enllestir fins els volts de 1866.

    COBOS, Josep M (1994). Olesa al segle XIX. Col·lecció vila d'Olesa, 4. Ajuntament d'Olesa de Montserrat; Publicacions de l'Abadia de Montserrat, p. 210-212
    FLOTATS, Antoni (1994). Miscel·lània vacarissenca. Ajuntament de Vacarisses, p. 211-215
    HERNÁNDEZ CARDONA, M. Àngel (1997). Les plantes i el paisatge vegetal d'Olesa de Montserrat. Col·lecció Vila d'Olesa, 6. Ajuntament d'Olesa de Montserrat; Publicacions de l'Abadia de Montserrat, p. 243