Pont gran de l'aqüeducte de l'Espelt
Òdena

    Anoia
    Damunt del torrent de Valldaura
    Emplaçament
    Damunt el torrent de Valldaura, zona sud-occidental del terme.

    Coordenades:

    41.59184
    1.60661
    383867
    4605398
    Número de fitxa
    08143 - 179
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Obra civil
    Popular
    Contemporani
    Segle
    XIX
    Any
    1820
    Pere Serra Bosch
    Estat de conservació
    Dolent
    Greus desperfectes a les dovelles que es troben molt erosionades.
    Protecció
    Inexistent
    Número inventari Generalitat i altres inventaris
    IPA, núm. 5.868
    Accés
    Fàcil
    Estructural
    Titularitat
    Privada
    08142A010002110000HQ
    Autoria de la fitxa
    Josep-Vicenç Mestre i Casanova

    El Pont gran de l'aqüeducte de l'Espelt és de traçat recte i consta d'un arc de mig punt . Els paraments exteriors i la volta són de paredat irregular.
    La mina d'aigua passa per l'interior del pont. La canalització superior està a cel obert construïda en pedra.

    Descripció extreta de la fitxa de l' Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013.

    El terme d'Òdena, proporciona al municipi d'Igualada un cabal de 300 m3 diaris per a les
    seves fonts públiques, per mitjà d'un aqüeducte, de més de 4 Km amb mines subterrànies
    i dos ponts des de les fonts de Can Poal i de Can Mas Arnau, fins els dipòsits igualadins
    de "l'Enxub" (aljub), al Poble Sec. Aquesta mina va ser feta amb les pedres de l'antiga
    muralla d'Igualada, segons el projecte de Fra Climent de Sant Martí, llec caputxí, a finals
    del segle XVIII. Les obres varen ser suspeses en primer terme el 1808 per la guerra del
    francès, i foren continuades de nou a partir de 1816.
    A més de l'aixecament del Pont Xic sobre el torrent de l'Espelt, es necessità la construcció
    del Pont Gran sobre el torrent de Can Mas Arnau o de Valldaura. L'aqüeducte de l'Espelt,
    acabat el 1821, te una mina subterrània i es pot transitar bo i dret, exceptuant el tercer
    tram que porta l'aigua d'una deu adjacent sota Cal Cesc.
    En el segle XVIII la població d'Igualada creix molt i es crea un problema d'aigua, car la
    població el 1797 era de 6.494 h, que era el resultat de multiplicar per cinc el cens de
    principis de segle. Per aquesta raó es va decidir construir un aqüeducte que portés més
    aigua a la ciutat. Segons l'estudi documental es pot establir tres etapes en la conducció de
    l'aigua: 1) 05/02/1807: inici d'obres de la conducció de l'aigua de la Font del Poal de
    l'Espelt a Igualada. 17/08/1807: l'arquitecte Pere Serra i Bosch ratifica el pla elaborat el
    1791 per Fra Climent de Sant Martí. El 1808 les obres es suspenen a causa de la Guerra
    de la Independència. 2) 29/03/1816: les obres es reprenen. 25/07/1821: les obres de
    conducció estan acabades i la gent pot proveir-se d'aigua. 3) 21/01/1822: Pere Serra i
    Bosch, arquitecte hidràulic, fa els projectes de les 4 fonts per Igualada. Es col·loquen el
    21/01/1827. L'any 1832, final d'obra, amb Font de Neptú a la plaça de l'Àngel a Igualada.
    L'obra completa de la conducció d'aigües de l'Espelt a Igualada va ser portada a terme
    entre els anys 1807 i 1832, amb la construcció de les corresponents mines, fonts, ponts,
    etc. La mina te una llargada de 3.828 m i te una amplada total d'uns 0,80 m amb una
    alçada que varia entre els 1,40 m i 2,20 m. Les parets i la volta són de pedra amb morter
    de calç i arena, en alguns sectors la volta està tallada a la roca viva o està formada per
    tres peces de ceràmica. En el decurs del seu recorregut la mina passa per l'interior de dos ponts construïts l'any 1820: el Pont Gran (torrent de Valldaura) i el Pont Xic (torrent de l'Espelt).
    Sobre l'arc hi ha la inscripció: A SU BENEFICIO HIJO DIDUR [DICITUR] QUE COSTEÓ ESTE PUENTE EL DR. JUAN ABAD PRESBÍTERO BENEFICIADO DE SU IGLESIA PARROQUIAL PROFESOR DE TEOLOGIA DE LA UNIVERSIDAD DE CERVERA EN SENYAL DE GRATITUD LE TRIBUTAESTE OBSEQUIO. AÑO 1820. DOM YGUALADA.
    L'any 1997 el CECI (Centre d'Estudis Comarcals de l'Anoia) va colocar una làpida commemorativa a Salvador March un dels fundadors de la secció d'Espeleologia de l'entitat que en els seus inicis va realitzar un estudi sobre la construcció i història de l'aqüeducte.

    Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013.
    MARTÍ I FIGUERAS, Joan (1974) "L'aqüeducte de l'Espelt", Miscel·lànea Aqualatensia, 2, Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada, Igualada, p.199-229.
    MESTRE CASANOVA, Josep-Vicenç (1995): "L'Espelt: Origen i Evolució", Miscellanea Aqualatensia VII, Ajuntament d'Igualada i Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada, Igualada, pp. 185-213.
    TERMENS i GRAELLS, Miquel (1988): "Òdena", Història de les Comarques de Catalunya. Anoia, vol. I, Editorial Parcir Edicions Selectes, Manresa, p. 189