Pont d'Oristà
Oristà

    Osona
    Sector central del terme municipal
    Emplaçament
    A la carretera B-433, punt quilomètric 10'300

    Coordenades:

    41.9332
    2.05763
    421873
    4642789
    Número de fitxa
    08151 - 154
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Obra civil
    Contemporani
    Segle
    XX
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Inexistent
    Número inventari Generalitat i altres inventaris
    Sí, IPIC. 24.361.071
    Accés
    Fàcil
    Social
    Titularitat
    Pública
    Generalitat de Catalunya. Dir. General de carreteres. Av. Josep Terradelles 2-6, 08029. Barcelona
    Autoria de la fitxa
    Jordi Compte i Marta Homs

    El pont d'Oristà està situat a la carretera que va de Sant Feliu Sasserra a Oristà, a la sortida del nucli urbà d'Oristà travessant la riera Gavarresa. És un pont de pas de 40 metres, d'orientació d oest-est, construït amb pilars i parets de blocs de pedra ben treballada en filades regulars. Les baranes, antigament de pedra, van ser substituïdes per altres de metàl·liques galvanitzades. El pont d'una alçada d'uns 7,5 metres està format per tres ulls d'uns 10 metres d'amplada cada un i voltes rebaixades de formigó armat. Els robusts pilars, frontalment arrodonits, presenten una motllura o imposta que sobresurt i una coronació en forma triangular.
    La zona propera al pont està formada per una esplanada de pollancres ben condicionada. També té a prop la zona del camp de futbol i les instal·lacions esportives.

    En un dels pilars del pont hi ha indicada una marca de l'altura en que va arribar l'aigua el dia 10 de juliol de 1992, a causa d'un cop de riu de la riera Gavarresa, conegut popularment com una gavarresada. L'altura que va arribar és aproximadament uns dos metres per sota la línia d'imposta on s'inicia l'arc rebaixat d'un ull del pont; uns 4 metres més amunt del nivell actual.
    La tercera imatge s'ha extret de l'Inventari de Patrimoni Industrial de Catalunya.

    La carretera es va construir el 1912, i per tal de fer-la "es prengué l'acord d'acudir a la prestació personal de tots els homes compresos entre 16 i 50 anys d'edat, de manera que cadascun d'ells havia de fer tres jornals els dies que l'alcaldia disposés".

    MESTRE, Pere (1998). Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Oristà. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya.