Pont del Diable

Pineda de Mar

El pont del Diable és un aqüeducte d'un sol ull que permetia salvar el desnivell de la riera de Pineda per transportar l’aigua, a través d’un rec, des del molí de can Bauveta fins als horts de ca n'Oliver de Sitjar. S'havia dit, popularment, que era d’origen tardo-romà, però els estudis arqueològics desmenteixen aquesta hipòtesi i situen la construcció al segle XVII. La cronologia s’ha obtingut a partir del tipus d’obra de les estructures i del material constructiu emprat, maons que per les seves característiques tipològiques és sabut que s’utilitzen principalment al segle XVII. Aquestes estructures perduren fins a inicis del segle XIX, constatat per fragments de ceràmica en el nivell d’amortització. 

Travessa la riera de Pineda amb una orientació nord- sud. Inicialment, l'estructura, d'1,20 m. d'amplada x 10 m. de longitud i amb una alçada màxima de 2,40 m., presenta un parament construït mitjançant pedres de mides diverses unides amb morter de calç i revestit amb el mateix morter. Sobre els murs s'hi assenta el canal amb una pendent nord-sud i una amplada de 70 cm. Les parets estan construïdes amb maons lligats amb morter de calç. La solera està formada per pedres de mida petita, unides també amb morter de calç. En la segona fase constructiva es documenta la continuïtat i funcionalitat de l'aqüeducte com a tal però s'ha identificat la construcció d'un nou canal amb parets i solera fets amb pedres i còdols. Finalment, a la tercera fase, es deixa d'utilitzar com a canal de conducció d'aigües i és reaprofitat com a pont per a travessar la riera.

Les intervencions arqueològiques, de l'any 2009, posaren al descobert dos camins empedrats. És possible que fossin edificats durant la primera fase constructiva de l'aqüeducte, amb una continuïtat durant la segona fase d'utilització de l'obra, ja que el paviment s'hi adossa i ambdós baixadors segueixen el mateix traçat. El paviment, de 90 cm d'amplada, s'ha documentat a 1,20 m. de fondària adossat a l'aqüeducte. Es tracta d'un nivell de circulació esglaonat que segueix el mateix pendent que l'aqüeducte, vers la riera, i construït mitjançant pedres de mida gran i petita lligades amb argila. Aquest paviment es troba limitat a l'oest per l'aqüeducte i a l'est per un mur de contenció relacionat amb un segon paviment o zona de pas. El camí, de 2,90 m. d'amplada, està construït per còdols lligats amb argila i en alguns punts de la calçada són visibles les marques de rodera, fet que ens permet afirmar el pas dels carros.

La calçada transcorre paral·lela a l'aqüeducte i presenta un fort pendent vers la riera, atès que el punt més alt documentat està situat a una cota de 36,28 m. sobre el nivell del mar i el punt més baix documentat es troba a una cota de 34,92 m. sobre el nivell del mar. Tot i que no pertany a la zona intervinguda, algunes fonts documentals evidencien la presència de diferents baixadors al llarg de la riera de Pineda. A l'oest, el camí es troba delimitat per un mur de contenció, atès que havia de contenir les terres on s'assenta el paviment per evitar l'esfondrament d'aquestes vers el paviment.

L'estat de conservació del pont i dels paviments annexos era bo en el moment de l'excavació.