Pont del Calvet Sant Salvador de Guardiola

Bages
Prop de la carretera vella d'Igualada (C-37 z) al km. 87,7.
261

Coordenades:

41.68653
1.77943
398420
4615693
08098-163
Patrimoni immoble
Obra civil
Contemporani
XX
1906
Dolent
En ruïna, pràcticament desaparegut.
Inexistent
Fàcil
Sense ús
Privada
08097A001090360000ER
Jordi Piñero Subirana

Restes d'un antic pont que travessava la riera de Guardiola de camí cap a la masia del Calvet, situada a uns 100 m. Actualment en queden uns pocs vestigis just a l'inici d'un meandre i al costat també d'una corba de la carretera vella d'Igualada (C-37 z). El pont es mantenia dempeus fins l'any 2000, quan una riuada se'l va emportar. Segons les fotografies antigues, era un pont estret (no apte per a carruatges) format per dos arcs i amb una barana de ferro a la part superior. Avui en resten tan sols els fonaments del primer arc, situats al terreny en pendent vora la riera. S'hi poden veure uns poques filades d'un mur de maçoneria lligat amb morter, de 1,20 m d'amplada. A l'altre costat de la riera, entremig de la vegetació, queden restes d'un mur corresponent a la continuació del pont. Molt a prop, en aquesta riba dreta de la riera, hi havia el molí del Calvet, del qual actualment no se'n veu cap rastre. Aquest pont enllaçava amb l'antic camí ral de Manresa a Igualada, que tenia un recorregut similar a l'actual carretera. Entorn de 1920 aquest camí s'havia transformat ja en la carretera moderna. La zona al voltant de la riera i el camí fins la masia del Calvet es troben en un entorn de vegetació de ribera d'un gran interès.

Fins ara el mas del Calvet no s'ha pogut relacionar amb cap dels noms de masos que estan documentats en època medieval. Al segle XVIII sí que apareix ja com a masia del Calvet, i era una de les importants. Des de principis d'aquest segle era propietat de la família Soler, blanquers de Manresa que tenien la casa principal al carrer Galceran Andreu i a Sant Salvador de Guardiola posseïen també el mas Graells. A mitjan segle XVIII el mas Calvet tenia una capacitat de 160 càrgues de vi, una oficina d'aiguardent i un molí fariner. Durant aquest segle els hereus van ser Joan Baptista Soler, Josep Soler Vilomara i Joan Baptista Soler Soler. Aquest últim era comerciant i industrial, i va morir el 1810, encara posseïdor dels dos masos (FERRER, 1982: 33-36). Uns anys després els Soler s'emparentarien amb els March, donant lloc a una de les famílies manresanes més notables en la qual hi trobem representants il·lustres com el polític i historiador Leonci Soler i March. En el cadastre de 1780 encara hi consta el molí fariner del mas Calvet, que és l'única activitat industrial registrada al municipi. Segons es pot apreciar en una fotografia antiga, al segle XIX la masia es devia ampliar amb un nou cos residencial. Llavors la casa tenia una capella, adossada al costat nord. A principis de segle XX continuava en poder dels Soler. Concretament, Leonci Soler i March va engrandir la finca comprant una part dels terrenys de cal Pinyot Vell (FARGAS, 2012: 164). Aquesta va ser una època d'esplendor i sembla que s'hi feien grans festes. Segons sembla, també s'hi feien reunions de sectors tradicionalistes i carlins. L'any 1906, segons consta en una fotografia, es va construir el pont que travessava la riera del Calvet i continuava per un camí particular que anava a parar a la font del Calvet, sota la masia. Aquest pont fou destruït per la riuada de l'any 2000. Leonci Soler i March va morir l'any 1932. Durant la Guerra Civil foren assassinats alguns membres de la família dels masovers d'aquesta masia. El següent propietari fou el fill de Leonci: Lluís Soler i Terol, doctor en medicina, dret i també dramaturg. Sembla ser que el seu fill va intentar ingressar-lo en una institució psiquiàtrica. Morí l'any 1958. Una mica abans, entorn de 1954, Narcís Torrentó, un gran propietari de Viver i Serrateix, va comprar el Graell i el Calvet. A la dècada de 1970 les dues finques es van vendre i la nova propietat va promoure, de manera il·legal, la gran urbanització anomenada del Calvet. A la dècada de 1990 es portà a terme la rehabilitació de la masia, que es trobava en estat de semi-ruïna. Des d'aleshores acull un centre de dia, CAP i casal cívic.

FARGAS MORERA, Fèlix (2012). Salelles, 1000 anys de fets i esforç, treball i creixement de la seva parròquia, p. 164.
FERRER, Llorenç (1982). "Genealogia de la família Soler i March. Aspectes sòcio-econòmics". Miscel·lània d'Estudis Bagencs, núm. 2. Centre d'Estudis del Bages, Manresa, p. 33-37.
GÓMEZ GÓMEZ, Immaculada (1988 ). "Sant Salvador de Guardiola", Història del Bages, vol. 2, Parcir Ed., Manresa, p. 424.