Pont de Pedret

Cercs

El Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona va realitzar una intervenció al monument ja l'any 1993, consistent en la documentació de l'estructura per tal de realitzar un projecte de restauració. En aquesta fase les van dur a terme uns sondeigs arqueològics en dos punts de la caixa del pont, per part de A. López Mullor i A. Caixal. L'any 2000 es van dur a terme diversos treballs arqueològics per la Diputació de Barcelona i a càrrec de Josep M. Vila. El mateix any 2000 es van concloure les obres de restauració, consistents en una consolidació estructural dels paraments, incloent el rejuntat dels carreus i la reparació d'esquerdes i fissures; es va impermeabilitzar el paviment i col·locar canals i reixes de desguàs, a més de tornar a posar en ús els forats de desguàs d'aigües; de fet, una consolidació global del pont i una adequació de l'entorn més immediat. Les conclusions aportades pels treballs arqueològics, complementat amb l'estudi de la documentació relacionada amb Pedret, van assenyalar un seguit de fases constructives del pont. En primer lloc fer esment a que les primeres notícies del lloc de Pedret es remunten al segle IX, en un context d'estructuració eclesiàstica del territori, acompanyat d'una ordenació civil i militar que facilitaria un assentament de la població existent; moment en que també es creu que es degué realitzar una recuperació o reestructuració de la xarxa de comunicacions. Els treballs realitzats entorn al pont, conclouen que a l'indret devia haver-hi un pont anterior (potser de tres arcs o quatre) del qual es conserva una part, coincidint amb la part interna de l'arc més oriental i part d'un estrep a la base del pilar de separació de l'arc central i el més occidental; aquesta primera fase va ser datada entre els segle XI-XII/XIII. Es documenta una segona fase de construcció entre finals del segle XIII i el segle XIV. En aquesta, cap a finals del segle XIII, sense que es pugui precisar exactament quant, es degué produir un ensorrament parcial del pont, afectant bàsicament l'arc central i els arrencaments laterals (es conserva un testament de l'any 1286, en que Ramon d'Avià feia una donació per les obres del pont de Pedret). Es creu que la reconstrucció del pont es degué realitzar a finals del segle XIII, i degueren consistit en aixecar un nou arc central i occidental, segurament de mig punt, dels que es conserva un arrencament oriental, a més d'altres reformes. El pont patiria un segon enfonsament no datat amb exactitud, i amb danys menors. Una tercera nova etapa d'obres data al segle XV, consistent en la reconstrucció de l'arc central del pont, tot configurant l'actual arc ogival. D'aquesta gran fase de reconstrucció també es documenten altres paraments, sembla que aprofitant materials anteriors. La quarta fase identificada es relaciona amb actuacions dutes a terme al segle XVI, entre les quals la construcció dels dos arcs del costat occidental, els quals es creu que es degueren bastir a manera de reforç de l'estructura. La construcció es situa en un moment de decadència, es coneix un document del 1510 en relació a la parròquia de Pedret que diu "inhabitata et carens parrochianis". Entre els segles XVI i XVII es van produir altres modificacions (cinquena fase). Dels segles XVII o XVIII es documenten les darreres reparacions conegudes, construcció d'un mur al tram occidental de la cara sud, altres reparacions al constat nord i la construcció d'un contrafort, entre altres, sembla que totes són obres i actuacions anteriors o contemporànies a la col·locació del paviment. L'aspecte que degué tenir el pont en finalitzar les obres d'aquesta fase, seria pràcticament el que ens ha arribat als nostre dies, en aquesta fase en que es degué col·locar el paviment actual. Ja de finals del segle XIX i inicis del XX es documenten altres actuacions, bàsicament uns coberts adossats, relacionats amb les obres de construcció del ferrocarril Olvan-Guardiola.