Pont de Lavernó
Sant Sadurní d'Anoia
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Pont d’estructura clàssica de pedra i maó, consta de cinc arcs iguals de mig punt, han desaparegut els medallons circulars que hi havia als timpans, on l’autor acostumava a representar l’escut de la corporació i la data del projecte. Les obres de 2011 van canviar la fesomia del pont original: té una estructura més àmplia, va millorar la funcionalitat i es va fer més segur per als usuaris. Es va construir un nou tauler de 12,60 m (abans en tenia 8,10 metres), que comporta l’ampliació de la calçada a 6,6 m (abans 5,30 m.) i dóna una amplada útil de 2,55 m a les dues voreres (abans de 1,40 m.). Una nova barana rígida de formigó separa la calçada de la vorera (incorpora unes imatges gràfiques representatives de la vila que van guanyar un concurs d’idees convocat per l’Ajuntament), i es va instal·lat una barana exterior metàl·lica de 1,4 m d’alçada i una nova instal·lació d’enllumenat.
També conegut popularment com el pont de l’estació.
Història
El pont de Lavernó va ser construït el segle XIX per connectar la vila amb la carretera d’Ordal i l’estació del tren, que va arribar a Sant Sadurní el 1865.
En el context del Pla de carreters provincial de 1878 elaborat per Melcior de Palau Català, es va projectar el traçat entre Sant Boi de Llobregat i Sant Quintí de Mediona, passant per l’Ordal, Sant Sadurní d’Anoia i la Llacuna. El projecte del pont, del mateix autor, data de 1881. El projecte preveia un ull més dels que es van fer. Es va inaugurar el 28 de novembre de 1883 (LACUESTA, GONZÁLEZ, 2008).
El pont va ser enderrocat el 22 de gener de l’any 1939, durant la retirada de l’Exèrcit Popular per evitar l’entrada de l’exèrcit franquista a Sant Sadurní. El sadurninenc Josep Carbó, conegut popularment com a Pau Batista, va activar les càrregues explosives que s’havien situat als fonaments de quatre pilars del pont, formava part de la Brigada 122 de l’Exèrcit de la república (QUEROL, 2008).
Acabada la Guerra Civil Espanyola, va ser reconstruït per un batalló d’enginyers del Cos de l’Exèrcit d’Urgell sota la direcció del comandant Juan Cámpora Rodriguez, utilitzant com a mà d’obra presoners comuns desplaçats de la presó Model de Barcelona i presoners de l’Exèrcit Popular (algunes fonts diuen que també amb joves que feien el servei militar). Aquesta reconstrucció es va inaugurar el dia 29 de novembre de l’any 1941 amb l’assistència del general franquista Alfredo Kindelán.
A finals de novembre del 2010 es van començar les obres d’eixamplament impulsades per l’Ajuntament de Sant Sadurní d'Anoia i finançada per la Diputació de Barcelona. El nou pont, es va obrir al trànsit novament l’1 de juliol de 2011.
Bibliografia
CENTRE D'ESTUDIS SADURNINENCS (2013). Sant Sadurní d'Anoia: recull gràfic 1861-1975. Col·lecció L’Abans. Editorial Efadós. El Papiol.
LACUESTA, Raquel i GONZÁLEZ, Xavier (2008). Ponts de la província de Barcelona. Comunicacions i paisatge. Diputació de Barcelona.
QUEROL, Carles (2008). Ves-t’en amb el cos, queda’t amb el cor. Compilació treballs periodístics 2000-2008. Nera edicions.
