Pont de la Vila
Bagà
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
És el pont de més envergadura que trobem al terme, sobre el Bastareny. Pont de dues arcades sobre el riu Bastareny i situat a tocar a l'antic recinte emmurallat per sota de l'església de Sant Esteve, proporcionant l'accés al nucli des d'aquest vessant. És construït amb carreus molt regulars de pedra a la base i que van perdent la regularitat en l'aparell a mesura que pugen les filades; els carreus dels arcs estan disposats a plec de llibre. Els dos arcs no són perfectament simètrics, essent l'aparell del més proper a la vila, més modern o reconstruït més tard que l'altre. A cada costat es recolza en el desnivell que forma el terreny en decreix cap a la llera del riu, mentre que al centre es recolza en un ample pilar de pedra que té forma triangular a banda i banda de la passarel·la del pont. Un d'aquests eixamplaments triangulars, el de la cara nord, alberga una capelleta en la que actualment hi ha una imatge d'una Dolorosa. El riu passa per sota d'un dels dos arcs, mentre que l'altre, el més proper a la vila, es troba sobre terreny ferm. Al costat d'aquest arc hi ha el desguàs de la fàbrica La Baganense i la de Ca l'Escriu, i es pot observar l'arrencada d'un possible tercer arc o ull del pont, visible des de l'hort del Capellà. Es tracta d'un pont refet en diferents èpoques, tal i com mostra el seu aparell. Té 22 m de longitud total i 3 m d'ample, una llum de l'arc sobre el riu de 8,5 m i alçada des de l'aigua de 2,5 m.
El pont ha rebut diferents noms al llarg de la seva història: Pont del Camp de la Vila, o del Molí, o de l'Oratori. Hi havia una verge de talla romànica que Serra Vilaró va traslladar al Museu Diocesà de Solsona a inicis del segle XX. Mapa topogràfic de Catalunya editat per l'Institut Cartogràfic de Catalunya E/ 1:5.000.
Història
La primera notícia documental del pont del Molí és de l'any 1335 (Vilaró, 1989, vol II, p. 146), en que diu que fou adobat ja que es descalçava, el 1355 s'havia enderrocat i el 1385 fou reparat. Aquest pont es trobava a sota del molí fariner, actual Baganense. En un document del 1342 (SERRA VILARÓ, 1930, vol II, p 146) es diu que s'estava fent el pont de Sant Esteve (XCIII-14). Els anys 1335, 1355, 1385 tenim notícies històriques d'adobs fets al pont del Molí, i al 1499 adobs al "pont del camp de la vila" (ídem). El 1592, 1752, 1756 notícies d'una capella en algun cap del pont (SERRA VILARÓ, 1930, vol II, pp. 146; vol. III, pp. 72-73). La Mare de Déu del Pont era una imatge que hi havia a una fornícula del pont que hi ha al riu Bastareny (SERRA VILARÓ, 1930, vol. III, p. 313) i que Serra Vilaró va traslladar al Museu de Solsona però que no va documentar, motiu pel qual no sabem quina de les talles romàniques que hi ha a Solsona pot ser la del pont.
Bibliografia
COROMINAS, R. (1993). Ponts de Bagà. L'Erol nº 42. P. 36-39. SERRA VILARÓ, J. (1930). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius. 3 vols. Reedició de 1989 del Centre d'Estudis Baganesos. ZAMORA, (1787). Viajes. Barcelona, 1973. (ver)
