Pont de Faia
Gisclareny
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Antic pont del camí ral de Bagà a Gisclareny que accedia a la Torre de Faia., avui dia reconstruït. De l'antiga construccció es conserven els dos estreps amb aparell de maçoneria de carreus mal treballats i escairats, units amb argamassa de calç i col·locats en filades irregulars. Conserva les primeres dovelles que corresponen amb l'arrencada de l'ull del pont, avui en dia desaparegut i substituït per una palanca de ciment amb baranes de ferro. S'assenta directament damunt de la roca mare o natural.
Segons les característiques de les restes conservades i pels paral·lels més propers, tot apunta que corresponia amb una obra d'un sol ull en arc de mig punt i amb la clàssica forma d'esquena d'ase. Sembla correspondre amb una obra popular d'origen medieval i relacionat amb el camí que pujava a Gisclareny que també accedia a Molnell i al coll del Pendís passant per l'estret dels Empedrats.
Història
El lloc de Faia ja apareix documentat des d'antic. De fet en l'acta de consagració del monestir de Sant Llorenç (prop Bagà), el 983 cita entre altres donacions el lloc de Faia "in locum que voccant ad ipsa Faia..." BOLÓS, PAGÊS, (1982). Amb tot l'existència d'aquest pont damunt del Bastareny hauria d'anar relacionat amb el transcurs del camí ral de Bagà a Gisclareny i també a Cerdanya pel costat del Bastareny. La primera referència d'aquest pont o el proper dit del (patola) situat aigues avall dins el Terme Municipal de Bagà es remunta el 1393 quan es parla de construïr (adobar) el pont d'Avellanet "Donam a Don Perich Masó, per adobar lo pont d'Avellanet, I 11. IIIIs" (SERRA i VILARÓ, J (1989). El lloc d'Avellanet correspondria a la zona de Sant Joan i possiblement també Faia amb la qual cosa si no es tracta d'aquest pont ho seria el del terme de Bagà. Pensem que serien construccions contemporànies atès que el cami principal discorreria pel marge esquerra (solell) fins al dit pont del Patola, on creuaria per la llera dreta fins a l'alçada del pont de Faia i tornaría a creuar el Bastereny altra vegada per la llera esquerra fins al Puig. A més d'aquest pont en sortiria el camí que pujaria a Gisclareny i també a Faia.
Bibliografia
BOLÓS MASCLANS, J; PAGÈS, M (1996). El monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Artestudi. Barcelona p.192. SERRA I VILARÓ,JOAN (1989). Les baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius. Vol II i Vol. III. SERVEI DE PATRIMONI ARQUITECTÒNIC LOCAL (2006). Criteris d'intervenció en el centre històric i patrimoni monumental de Bagà. Part II . Edificacions.