Pollancre del Torrent de Can Pujades
Sant Llorenç d'Hortons

    Alt Penedès
    Torrent de Can Pujades, prop del camí de Can Claramunt
    249

    Coordenades:

    41.46799
    1.80126
    399900
    4591404
    Número de fitxa
    08222 - 170
    Patrimoni natural
    Tipologia
    Espècimen botànic
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Inexistent
    Accés
    Fàcil
    Ornamental
    Titularitat
    Privada
    08220A023000150000PK
    Autoria de la fitxa
    Jordi Montlló Bolart

    Pollancre de l'espècie Populus nigra que es troba situat al bell mig del torrent de Can Pujades, sota el salt d'aigua artificial, a 20 metres de la mina de Can Pujades i molt a prop de l'aqüeducte de Cal Claramunt. Es tracta d'un espècimen de grans dimensions, inclinat cap el vessant d'obaga del torrent, i forma part d'una petita pollancreda localitzada en aquest sector.
    Té una alçada de 25 x 4,70 m de volt de canó i 5,20 m de volt de soca. La capçada es ovoide, força ampla i irregular. El tronc, en el seu primer tram és completament boterut i desproveït de ramificacions com acostuma a passar amb aquesta espècie, malgrat se'n dedueixen les ferides deixades per impactes rebuts degut l'arrossegament de materials durant les crescudes d'aigua en èpoques plujoses. L'heura (Hedera helix) s'hi ha enganxat i puja tronc amunt. A uns dos metres d'alçada, el tronc comença a enlairar-se vigorós, amb les ramificacions principals obertes i robustes. Els branquillons són molt més flexibles, brillants i tenen un color que pot oscil·lar entre el marró groguenc i el gris verdós. L'escorça, en el tram baix és bruna i arrugada, amb ferides profundes i envellides. La part superior és més grisenca però força arrugada en el sentit longitudinal del tronc. Les fulles d'aquest arbre caducifoli són simples. El limbe és de color verd, té forma gairebé triangular i s'observa per les dues cares. El marge és translúcid i lleugerament serrat. La vegetació associada al pollancre és l'esbarzer (Rubus ulmifolius), l'esbarzer de riu o romeguera (Rubus caesius L.), l'heura (Hedera helix), l'esparreguera boscana (Asparagus acutifolius L.), la vidalba (Clematis vitalba) i el canyar (Arundo donax), que a diferència del canyís autòcton (Phargmites australis), va ser introduïda a Europa provinent d'Ásia. Com a vegetació arbòria propera hi ha pi blanc (Pinus halepensis), algun roure i alzina amb sotabosc ric en lianes.

    La fusta del pollancre és de color groc molt clar, poc densa, tova i elàstica per la qual cosa és apreciada en la construcció de caixes d'embalar, palets, capses per a formatges, llumins, pasta de paper, escuradents, etc.

    El pollancre és un arbre forani plantat el més sovint per l'home per aprofitar-ne la fusta o bé en menor quantitat plantats amb intencions reforestadores i que en trobar un ambient idoni han esdevingut subespontanis.