Polígon Industrial La Borda

Caldes de Montbui

Jaciment que consta de restes d'estructures, tres sitges i un forn ceràmic, localitzades en sis cales. En la primera cala va aparèixer un mur fet amb pedra i trossos de ceràmica; també va aparèixer un forn amb un paviment "d'opus signinum". L'estructura conservava 1,45 metres d'alçada màxima per 3,15 metres de diàmetre. La part conservada és la que es trobaria revestint els estrats estèrils. El forn conservava perfectament la boca, construïda amb tovots que per la seva part interior es trobaven fortament vitrificats. La boca en forma de volta, tenia davant mateix un paviment "d'opus signinum", en molt mal estat. Els estrats localitzats a l'interior del forn estaven formats bàsicament per fragments de tovot caiguts de la paret, així com per restes de calç, materials constructius, ceràmica comuna romana reduïda i oxidada a torn lent, ceràmica comuna romana feta a torn, ceràmiques de cuina africana sigil·lata i ceràmiques grises estampillades entre altres. Els estrats exteriors del forn tenien fragments de tovot encara que amb menys quantitat, i materials constructius, ceràmica comuna romana, ceràmica africana sigil·lata i una grisa estampillada localitzada en l'estrat que cobria el paviment.
Pel que fa a la segona cala, s'hi trobà un retall circular fet a l'argila que en el moment en què es deixà d'utilitzar com a sitja fou omplerta amb diferents sediments de terra on només es localitzà material al fons, tractant-se de gran quantitat de tègula, algun fragment d'ímbrex, fragments informes d'àmfora, un pivot i fragments de ceràmica feta amb torn lent, sense que això permetés establir una cronologia fiable.
En referència a la tercera, s'hi excavà una filera de pedres que correspondria a la fonamentació del mur que aparegué directament per sota de l'estrat superficial i sobre la terra estèril. En un extrem de la cala va aparèixer una llàntia de disc, datada del segle III dC i un plat de terra sigil·lata, acompanyades de ceràmiques de cuina africana sigil·lata, ceràmica comuna feta a torn, fragments d'àmfora, i diversos materials constructius.
La quarta cala fou realitzada en el lloc on havia aparegut una taca de cendres. El seu interior estava formada per estrats, la major part d'ells cendrosos que donaren material restaurable, destacant una tapadora de cuina africana i un gobelet de parets fines. També es trobaren restes de "dolium", sigil·lates hispàniques, ceràmica comuna romana, ceràmica de cuina africana, etc.
Pel que fa a la cinquena cala, es realitzà justament on es localitzà prèviament una estratigrafia que semblava correspondre al rebliment d'una sitja, comprovant-se després que es tractava de diversos farciments de cronologia recent.
En l'última cala, es localitzaren diversos estrats sense relació directa amb cap estructura datats amb una cronologia de la segona meitat del segle IV dC., o inicis del V dC.
A més del material ceràmic també va aparèixer un braçalet de bronze i nombrosos claus de ferro així com diversos fragments de vidre, la major part d'ells informes.
Cal destacar també la presència de restes de fauna, formada bàsicament per òvids i cabres, porc i algun fragment de bou.