Poblat del pla dels ocells

Sant Quirze de Besora

Segons Marta Fàbregas i Joan Blasi en la seva memòria d'urgència realitzada al pla dels Ocells de sant Quirze de Besora s'exposa el següent

"La presència d'unes estructures al vessant sud i al capdamunt del turó evidencien un hàbitat anterior en aquesta zona, però el que no està clar és a quin moment daten. Les úniques referències que en tenim són de 1981 quan A.Pladevall esmenta l'existència de restes ibèriques al turó del pla dels ocells i la carta arqueològica durant la confecció de la qual es van prospectar els camps circumdants i es van documentar la presència de materials arqueològics en superfície. Així d'entrada es fa molt dificil determinar si realment es tracta d'un poblat ibèric, tal i com es creu popularment a Sant Quirze, o si per contra serien de l'època medieval coincidint amb la creació d'un altre poble a l'altra banda del riu. 

Per una banda tal i com apunten alguns autors cap els segles III i II ac. es documenta una relativa abundància d'assentaments situats en turons o punts elevats molts dels quals es situen al costat del Ter amb una funció de control i vigilància. Se'n té un coneixement molt irregular, sovint només a resultes d'antigues troballes en superfície, cosa que coincideix amb les característiques que presenta el pla dels ocells. D'altra bada hi ha constància d'altres restes a l'àrea de Sant Quirze com un tram de la via romana, o afloraments de materials arqueològics recollits pel Sr. Grau, aficionat local i conservats en la seva col·lecció que van des d'època prehistòrica fins el segle XX, cosa que fa plausible aquesta hipòtesis. de tota manera, entre els materials localitzats, la majoria corresponen amb ceràmica medieval i moderna i si recordem que en molts casos a l'època medieval sorgeixen petits assentaments en indrets ocupats època ibèrica o amb característiques similars, tampoc sembla descabellada la idea que el jaciment del pla dels ocells sigui d'època medieval".

 Aquesta intervenció va afectar els camps de la part superior on hi ha les restes visibles, el que es van denominar camp 1 i camp 2. En quant a l'apartat de les conclusions d'aquesta intervenció afirmen que es van fer un conjunt de 28 rases que es van sondejar en 2 camps. Els resultats són que tot el conjunt estava cobert arreu per un estrat homogèni de l'època moderna que proporcionà fragments de ceràmica medieval i també romana molt rodada. També es van localitzar dues parets que per les característiques semblaven ser parets de marge. amb la qual cosa la possibilitat que el jaciment s'estengués en aquesta zona era nul·la. Els autors afirmen al final 

Ara bé, cal esmentar la presència d'alguns fragments de ceràmica feta a mà, de factura barroera, que sembla correspondre al neolític antic. Tot i que l'escassetat de material fa molt dificil de precisar i assegurar aquesta cronologia, diferents especialistes d'aquesta època històrica han afirmat que es tracta de ceràmica epicardial. Es un estil ceràmic que es produeix entre el 5300 i 4000 ac. Aquest material arqueològic ha aparegut a les rases 1, 2 i 3. del camp 2 que de fet són les úniques que han donat una profunditat de sediments prou important que arribaven fins als tres metres. Tanmateix creiem que aquest material ceràmic pertany a un altre jaciment arqueològic totalment independent al conegut del Pla dels ocells. Des d'aquí proposem que s'inventarii aquest nou jaciment prehistòric a la carta arqueològica de l'Osona amb el nom del pla dels Ocells II