Plàtans de Can Llimona
Alella

    Maresme
    Riera Coma Clara, a l'entrada a la finca de Can Llimona.

    Coordenades:

    41.50083
    2.29492
    441153
    4594596
    Número de fitxa
    08003 - 247
    Patrimoni natural
    Tipologia
    Espècimen botànic
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Legal
    BCP (Catàleg Patrimoni d'Alella - 2010)
    Accés
    Fàcil
    Social
    Titularitat
    Privada
    polígon 01 - parcel·la 43
    Autoria de la fitxa
    Jordi Montlló Bolart

    Dos exemplars de plataner ubicats al barri de la finca de Can Llimona, un a cadascun dels costats. Tots dos mesures entre 10 i 15 metres d'alçada. El que està ubicat a l'esquerra en el sentit d'entrada a la finca és lleugerament més gran (4,30 metres de perímetre de soca i 3,50
    de volta de canó) que el de la dreta (4 metres de soca i 3,25 de volta de canó). La capçada del primer també és major, amb uns 15 metres de diàmetre enfront dels 10 del segon.

    Tots dos arbres formen part de l'element lineal número 41: Plàtans de les rieres del Catàleg d'arbres singulars, unitats de vegetació i paisatge d'Alella, elaborat per l'Observatori de la
    Sostenibilitat.
    Es tracta d'un arbre caducifoli, corpulent i amb una capçada arrodonia, molt ampla. El tronc és recte, amb l' escorça prima de tons verds grisosos que forma petites plaques irregulars que acostumen a caure durant tot l'any. Els fruits són petits i nombrosos, agrupats de dos en dos, en forma de boles d'uns 4 cm. de diàmetre. Floreixen a principis de la primavera i fructifiquen a finals d'estiu. Les fulles són grans, de tres a cinc lòbuls dentats. Del pecíol llarg i en forma de pita, surten tres nervis principals.

    Aquest arbre en condicions òptimes, pot arribar a viure 300 anys. Malgrat tractar-se d'un arbre de ribera, el trobem sovint plantat com a ornamental de parcs i carrers, ja que suporta força bé la pol·lució atmosfèrica.
    Aquests arbres acostumen a ser aixopluc de moltes espècies d'ocells com el pardal, la garsa, la cadernera o el verdum. En els més vells, a peu de carreteres fins i tot, poden fer-hi niu algunes espècies de rapinyaires nocturns, com el xot i el mussol.

    AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella.
    PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà d'Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona.
    PHILIPS, Roger (1989). Los Arboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona