Plana de les Torres Sant Joan de Vilatorrada

Bages
Sant Martí de Torruella
Mas Torres de Bages (Sant Martí de Torruella)

Coordenades:

41.76455
1.81743
401701
4624311
08218-94
Patrimoni natural
Zona d'interès
Bo
Com que es tracta d'un espai situat enmig d'importants poblacions, és molt freqüentat. Aquesta situació es veu agreujada per la presència de cotxes i motos. Destaca també l'abundància de caçadors, abocadors de residus, contaminació de torrents i circulació d'avionetes teledirigides. També la pressió per la necessitat de sòl industrial.
Inexistent
Fàcil
Productiu
Privada
Diversos
Arqueociència S.C. SL (Raquel Valdenebro)

Extensa plana situada a l'extrem oriental del terme de Sant Joan de Vilatorrada, encara que un petit tram correspongui al terme de Santpedor. Els seus límits corresponen, al sud, a la línia divisòria amb el terme de Manresa; al nord, la carretera BV-4511 (Callús-Santpedor); a ponent amb el nucli de Sant Martí de Torruella i la carretera C-1410 (Manresa-Solsona); i a llevant, amb la urbanització Pineda de Bages de Sant Fruitós de Bages. La seva extensió és de 850 ha. Malgrat la existència de petites elevacions i una lleugera inclinació vers ponent, es tracta d'una plana ben conservada i representativa del Pla de Bages. En un mateix espai s'apleguen conreus cerealistes, boscos, bardissa, aiguamolls i vegetació de ribera als Torrents. La plana és travessada per dos Torrents: el Torrent Fondo i la Riera de Joncadella. La plana és habitada de forma concentrada als seus límits (urbanització de Pineda de Bages i nucli de Sant Martí) i de forma dispersa per masies, entre les quals destaca la de les Torres de Bages, que dóna nom a la Plana. La via dels Ferrocarrils de la Generalitat Manresa-Súria creua la zona de nord a sud-est. L'horitzontalitat del terreny és trencada per petits retalls de bosc de gran interès ecològic, ja que esdevenen refugi de la fauna existent. Resseguint el Torrent de les Torres o Torrent Fondo apareix, de forma discontínua, un bosc de galeria integrat per pollancres, àlbers i oms, a més d'una roureda. També hi abunda el canyís i la boga. A la part de ponent, al desnivell que cau sobre la vall del Cardener, hi creixen boscos de pi blanc, alzines i roures. A la resta de la zona, petits retalls de bosc, sobretot de pi blanc i pi pinyer, acaben de configurar el paisatge vegetal de la zona. La seva situació , just al costat del curs del Cardener, permet l'observació de gran varietat d'ocells que segueixen el curs fluvial com a ruta migratòria. Aquesta àrea és imprescindible per a efectuar-hi repòs i per cercar aliment. A l'hivern aplega una gran diversitat d'espècies d'ocells, ja que acull europeus i transhumants dels Pirineus. Destaca la presència de la fredeluga i del bernat pescaire. Les espècies més característiques són el pinsà, la cadernera, el sit negre, l'alosa, la cogullada, el tudó, la xixella etc.. Els rapinyaires diürns també són freqüents, especialment l'aligot comú, l'esparver, l'astor i el xoriguer. Excepcionalment destaca la presència de l'esparver cendrós.

L'esparver cendrós (Circus pygargus) és una de les espècies de rapinyaires diürns que nia a les clapes de bosc de la zona de la Plana de les Torres (Mas Torres de Bages- Sant Martí de Torruella). La seva singularitat prové de què es tracta d'una espècie en plena regressió a tot Catalunya, on sols consten 40-50 parelles.

AA.DD.(1997), Guia d'espais d'interès natural del Bages. Col. Guies núm 1. C.E.B. Manresa.