Plafó de la Mare de Déu de Núria
Sant Just Desvern
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Plafó ceràmic rectangular, de disposició vertical, format per dinou rajoles quadrangulars i dues rectangulars policromes vidrades. La composició pictòrica té com a element central la imatge de la Mare de Déu de Núria dreta, coronada, nimbada i amb el nen Jesús a les mans. Al voltant de la Mare de Déu, quatre pastors amb els seus ramats la miren i preguen. Al fons de l'escena es veuen les muntanyes nevades.
A la part inferior de la composició hi ha la representació del conjunt d'edificis que conformen el santuari de la Mare de Déu de Núria: l'església neoromànica beneïda l'any 1911, l'hotel, quatre cases dedicades als sants Jeroni, Antoni, Josep i Gil, i la capella de Sant Gil, construïda el 1615 i ampliada posteriorment. Aquesta escena està encerclada per una banda amb ondulacions que porta la inscripció "nª Sª de nuria" i una creu dins d'un oval motllurat.
A la cantonada superior esquerra es representa un escut amb una campana i a la dreta un escut amb una olla. Aquests elements corresponen, segons la tradició, als objectes que el penitent Sant Gil va portar al lloc l'any 700, juntament amb una creu i la talla policromada de la Mare de Déu, objectes trobats l'any 1079 pel pelegrí Amadeu. A la cantonada inferior dreta, figura la signatura del ceramista Salvador Sunet Urgellès "S. SUNET U." en color blau.
La composició queda emmarcada en blanc i blau. El plafó presenta una sanefa de tanca perimetral de rajoles rectangulars o cintetes, motllurades i vidrades en color blau fosc.
Salvador Sunet Urgellès (Barcelona 1891-1949), va ser un ceramista que dedicà la seva vida professional a la realització de plafons ceràmics. Des del seu taller, ubicat al carrer número 4 del barri barceloní de Sans, s'especialitzà en l'elaboració de plafons religiosos, rètols publicitaris, rellotges de sol, escuts i fins i tot retrats, que eren molt apreciats per la seva durabilitat. L'artesà afirmava haver patentat una tècnica que proporcionava la màxima resistència de les seves creacions a les inclemències del temps, característica important tenint en consideració que eren obres ubicades a la intempèrie.
Els plafons del taller Sunet, en el qual també treballava el seu fill Salvador Sunet Pahissa, es troben encara a molts carrers de Barcelona, Sant Cugat del Vallès, Cerdanyola del Vallès, Montcada i Reixac, Caldes de Montbui, Castellcir, el Prat de Llobregat, Sabadell, Sant Feliu de Llobregat, Sitges i Torroella de Montgrí. Fins i tot fora de Catalunya, com els plafons ceràmics publicitaris d'Anís del Mono, Chocolate Amatller, Coñac Domecq i Jabones Miró, conservats a la ciutat extremenya de Mèrida.
Història
El plafó de la Mare de Déu de Núria està situat a l'edifici que, entre els anys 1933 i 1996, era la seu de les Escoles Parroquials Núria. Beneïdes el 4 d'octubre de 1933, van ser fundades per mossèn Antonino Tenes i estaven destinades a l'ensenyament de pàrvuls per a noies en dues aules.
L'any 1934, l'escola amplià les aules gràcies a la construcció d'un pis sobre els baixos. Amb l'esclat de la Guerra Civil, l'escola va perdre el seu caràcter religiós passant a ser mixta i va formar part de les escoles municipals, tornant a ser propietat de l'església un cop acabat el conflicte bèl·lic l'any 1939.
El curs de 1958-1959 l'escola es va ampliar amb la construcció d'un segon pis. Poc temps després, el centre d'ensenyament deixà de ser parroquial a causa de les dificultats econòmiques per mantenir la gestió. A partir de llavors va ser un grup de pares d'alumnes els que assumiren la gestió fins a l'any 1996, moment de tancament de l'escola.
Bibliografia
BRULL ANGELA, Pere (2000). "Imatges dels grups escolars de Sant Just Desvern (Segle XX)". Miscel·lània d’Estudis Santjustencs, núm. 10, pp. 11-454.
CARDONA, Daniel; DE FABREGUES-BOIXART, Oriol; FERRER, Xavier; GUASCH, David; MALARET, Antoni; MORAN, Josep; NUET, Josep; PANAREDA, Josep Maria; PÉREZ, Jordi; RENOM, Mercè (1987). Sant Just Desvern, un paisatge i una història. Ajuntament de Sant Just Desvern, Publicacions de l’Abadia de Montserrat.
CERDÀ MELLADO, Josep Antoni (2022). La rajola catalana. Brau Edicions. Figueres.
FONT GRASA, Pere; REVERTER SALA, Teresa (2010). L'Abans de Sant Just Desvern: Recull gràfic 1870-1975. Col·lecció Baix Llobregat. El Papiol: Editorial Efadós / Ajuntament de Sant Just Desvern.
FRANCO POLO, Nuria María (2019). "Azulejos publicitarios en Extremadura. Referentes de identidad urbana". Paisajes culturales en la Extremadura meridional. Una visión desde el patrimonio. Universidad de Extremadura, Servicio de Publicaciones y Ministerio de Ciencia, Innovación y Universidades del Gobierno de España.OBIOLS AUTONELL, Aina (2003). Un patrimoni que es fa mirar. Sant Just Desvern. Ajuntament de Sant Just Desvern.
MULLOR, Helena (1996). "Què passarà amb les Escoles Núria?". La Vall de Verç, núm. 183, pp. 4-5.
TELESE COMPTE, Albert; VOIGT MEYER, Ulrike (2009). "La rajola publicitària durant la primera meitat del segle XX". Butlletí informatiu de ceràmica, núm. 100, pp. 234-253
TENAS ALIBÉS, Antonino (1947). Notes històriques del poble i parròquia de Sant Just Desvern. Barcelona.
VIDAL JANSÀ, Mercè (coord.); MESALLES, Jordi; PIZARRO, Lluís (2002). Guia del patrimoni arquitectònic de Sant Just Desvern. Arxiu Històric de Sant Just Desvern. Sant Just Desvern.
