Plaça Doctor Guillamet
Granollers
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Restes romanes diverses i poc conegudes que formarien part del nucli romà de Granollers, tal vegada d'alguna casa.
El 1983, durant les obres de remodelació de la placeta del Doctor Guillamet, en un angle superior del marge de ponent van aparèixer nombrosos fragments de "tegula", un fragment de molí de lava volcànica, alguns fragments de "terra sigillata" gàl·lica, un fragment de ceràmica de parets fines i diversos fragments de ceràmica comuna romana. En el punt on va aparèixer la terrissa semblaven observar-s'hi restes d'un mur d'opus incertum reaprofitat en època posterior i alineat als murs localitzats a l'església. Segons Jordi Pardo, el mur amidava entre 40 i 50 cm d'amplada, i podria fer pensar en la paret exterior d'una casa romana.
L'indret de les troballes es situa en una zona del centre de Granollers, entorn de la plaça de l'Església, que ha donat la màxima concentració de restes romanes. Molt a prop hi ha els jaciments "església parroquial de Sant Esteve" i "can Piera".
L'anàlisi dels materials ceràmics d'aquest jaciment ha permès a altres autors (COLL, ROIG: 1998; JÁRREGA, 1995) proposar una continuïtat del nucli de poblament romà de Granollers que arribaria fins el segle VI (VILA, 2001).
Jaciment documentat el 1983 amb motiu de les obres de remodelació de la plaça. E. Casals va recollir-hi material romà i l'arqueòleg Jordi Pardo el va documentar. Va observar que un dels murs apareguts era de factura romana.
A.A.M.G. (s.d.) referència restes en les següents localitzacions 17. Doctor Guillamet, p/; 18. Doctor Guillamet, p/, cantonada plaça de l'Església. Can Piera, que tal vegada puguin pertànyer a aquest mateix jaciment.
La plaça del doctor Guillamet va quedar desdibuixada després de la remodelació. El nom "Doctor Guillamet" sembla que ja no apareix en la nomenclatura, i més aviat ha quedat com una prolongació de la plaça de l'Església vers el carrer de Barcelona.
Història
El nucli de Granollers va sorgir en una cruïlla de dos camins d’època romana: el de Barcelona a Vic i el de Mataró a Caldes. A dalt d’un petit turó amb vistes al riu Congost s’hi va formar un petit nucli que probablement en època romana es coneixia com a Semproniana. Ocuparia la zona on actualment hi ha la plaça de l’Església i el seu entorn.
Als afores, a redós del camí cap a Vic (actual carrer de Catalunya) hi havia una àrea d’enterrament (necròpolis nord) i una altra entorn del convent de les Josefines (necròpolis oest), mentre que al sud, entorn del camí que anava cap a Barcelona (actual carrer de Barcelona) hi havia una àrea de producció de ceràmica, ja que s’hi han trobat diversos forns d’època romana.
Bibliografia
A. A. M. G. (s.d.). Llistat del Pla d'Arqueologia Urbana de Granollers, Granollers, Àrea d'Arqueologia del Museu de Granollers.
COLL, Joan M.; ROIG, Jordi (1998). "L'antiguitat tardana al Vallès Oriental: algunes consideracions", a Lauro, Revista del Museu de Granollers, 14.
INVENTARI (1997). Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Carta Arqueològica. Vallès Oriental. Granollers, Barcelona, Generalitat de Catalunya, exemplar mecanografiat, actualització 1997.
JÁRREGA DOMÍNGUEZ, R. (1995). "Aproximació a l'estudi de l'antiguitat tardana al Vallès Oriental", a Limes, núm. 4-5, Cerdanyola del Vallès.
PARDO RODRÍGUEZ, J. (1993). "El nucli romà de Granollers. Breu resum de l'estat de la qüestió", a Empúries, Revista de Prehistòria, Arqueologia i Etnologia, núm. 48-50, Vol. II.
VILA BONAMUSA, Lluís (2001). Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Patrimoni arqueològic. Granollers. Document administratiu.
