Placa commemorativa a Elisard Sala
Gisclareny

    Berguedà
    Al coll de Balma en uns planells damunt seu
    Emplaçament
    Al coll de Balma. Pista de Coll de la Bena a coll de Balma. (3 km)
    1577,1

    Coordenades:

    42.26437
    1.74114
    396176
    4679897
    Número de fitxa
    08093 - 149
    Patrimoni moble
    Tipologia
    Element urbà
    Contemporani
    Segle
    XX
    Any
    1971
    Estat de conservació
    Bo
    El material en que va ser manufacturada ha permès la seva conservació
    Protecció
    Inexistent
    Accés
    Fàcil
    Altres
    Titularitat
    Privada
    08189A002000010000KH
    Autoria de la fitxa
    Pere Cascante i Torrella

    Placa commemorativa del mestre Elisard Sala a Coll de Balma. Es tracta d'un monolit de pedra col·locat verticalment a la part esquerra del Coll de Balma i en el que hi ha una placa de ferro fós amb un poema del Mestre i compositor Barceloní . Elisard Sala. El poema té els següent verços: Ai, coll de Bauma!- Estic cansat- Vull separar-me-del meu combat-A tu entrego- estri i flautí- i no gemego- del meu destí. Es tracta del lloc escollit per a descansar en pau en el moment de la seva mort (17 de juny de 1970).

    El mestre Elisard sala excursionista des de jove va formar part del grup "novells" que es va integrar al centre excursionista de Sants, qie posteriorment va ser una de les entitats fundadores de la UEC (Unió excursionista de Catalunya); el 1954 va crear el grup de cantaires d'aquesta entitat, que dirigí fins el 1969 i amb el qual va estrenar la major part de les seves obres. També va estar al capdavant de l'orfeó de Sants i va fundar el grup infantil de la Trepa i la seva música es va centrar en la coral per els infants. Va tenir allguns éxits com a director del front de l'Orfeó de les Corts, de l'agrupació coral Roure i la Societat Coral l'Espiga de les Corts. Es va casar amb la mezzosoprano Àngels Sirerar la qual va col·laborar en molts concerts i recitals. La seva producció cmpositiva està formada per 400 cançons, preferiblement de muntanya i recollida en diferents cançoners: "cançons de camí enllà", "cançons de mar i muntanya", " cançons d'humor i ginesta", "cançoner de la Val d'Aran", "cançoner de Bagà", "cancionero de Ordesa". Va escriure obres com ara "cantem la muntanya", " un oratori de Nadal", "missa dels excursionistes" i "l'obra bucòliques" per a cor i orquestra de cambra. El lloc escollit per la presentació dels seus cançoners va ser la vila de Bagà el 1971. (informació extreta de Benigne Rafart). El poema és un fragment d'un poema molt més extens escrit el 1969 pel mateix Elisard i que segueix amb les següents rimes: "El santuari- de Gresolet- sigui el sagràri-que em guardi el fred-Tancalaporta-em vetlli el son-i el Pedraforca-m'escampi el nom-Prepara branques-falgueres, rocs-si els ulls em tanques-quan siguin orbs-i quan reposi-entre les flors-ningú no gosi-regar-me a plors.Gòsol, Saldes-i Gisclareny-em donguin albes-plenes de seny. Per capçalera- VA DONAR EL COR-escrit amb pedra-sobre el meu cos mort-Oh coll de Bauma- vindré a dormir-sota la calma- del teu jardí. Vull sentir el càntic- dels meus ocells-el darrer càntic-que he escrit per a ells."

    El 20 de juny de 1971 poc després de la mort del mestre compositor Elisard Sala, la UEC (Unió excursionista de Catalunya) va decidir d'organitzar la 7 a festa de la canço de muntanya com a homenatge. El lloc escollit va ser la vila de Bagà i es va aprofitar aquest acte per estrenar els "cançoners de la Vall d'Arana" i el "cançoner de Bagà". A primera hora del matí un grup de familiars, amucs, autoritats i representants de la UEC es van dirigir al coll de Balma on van ianugurar la placa commemorativa a la seva mort just a l'indret que ell va escollir per a reposar. A continuació es va celebrar una santa missa a la parròquia de Sant Esteve de Bagà on totes les corals conjuntes van interpretar les cançons del mestre Elisard junatment amb altres. Cap`al migdia es va inaugurar una placa del carrer que porta el seu nom a la vila de Bagà i situat entre la Plaça de Galceran de Pinós i la muralla i on les diverses corals participants van cantar dues cançons d'Elisard i també va catura l'agrupació teatral la trepa. A la tarda es va fer el concert de totes les corals participamnts i al final i com a cloenda van antar totes juntes. La placa segons una publicació del dia 17 de juny de 1970 del diari Avui es va trobar la següent notícia:«Ens deixà el dia 17 de juny del 1970 per anar a descansar a un paradís de cançons. La seva família us ho recorda. “Oh Coll de Bauma vindré a / dormir sota la calma del teu jardí”»

    RAFART BENIGNE; www.feec.cat. /a festa de la canço de muntanya; RAFART. BENIGNE; Dietari. Revistes catalanes amb accés obert.
    MUNTANYÂ, ROSA ( 1982)" bibliografia de Bagà" a "Erol". Núm. 42