Placa antiga amb nom de carrer ("Calle de Calvo Sotelo")
Carme

    Anoia
    C/ Freginal, 10
    Emplaçament
    Al nucli urbà de Carme.

    Coordenades:

    41.53219
    1.61952
    384837
    4598758
    Número de fitxa
    08048 - 144
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Element arquitectònic
    Contemporani
    Segle
    XX
    Any
    1939-75
    Estat de conservació
    Regular
    Si no s'hi actua s'anirà perdent amb el temps, ja que l'element no és objecte de cap tipus de manteniment i està exposat als elements meteorològics.
    Protecció
    Inexistent
    Inexistent
    Accés
    Fàcil
    Ornamental
    Titularitat
    Pública
    Ajuntament de Carme. Avda. de Catalunya, 2. 08787 Carme.
    Autoria de la fitxa
    Jordina Sales Carbonell; Natalia Salazar Ortiz

    Es tracta d'una placa de carrer d'època de la dictadura franquista que, juntament amb dues més que es conserven al nucli urbà, ha arribat fins els nostres dies amb més o menys fortuna, ateses les circumstàncies polítiques dels temps en que fou col·locada a la via pública i els posteriors canvis polítics soferts pel país. Porta un nom implantat durant la postguerra (Calle Calvo Sotelo"), que canviava el nom anterior (Carrer Freginal) i que, arribada la democràcia, es va tornar a recuperar. Ubicada al carrer Freginal, n. 10, cantonada amb plaça Alegria, es tracta d'una placa feta de morter, amb lletres en relleu i pintades, amb la inscripció "Calle de Calvo Sotelo".

    El nom que conté aquesta placa amb tota probabilitat es refereix a José Calvo Sotelo, polític espanyol que fou ministre d'Hisenda durant la dictadura de Primo de Rivera i que fou assassinat per uns guàrdies d'assalt l'any 1936, essent aquest el succés que va motivar que el general Francisco Franco es decidís a formar part del cop d'estat que s'estava preparant contra la República. Aquests successos, doncs, conferiren un caràcter mític al personatge per part del règim dictatorial. Al marge del règim polític sota el que es va col·locar aquesta placa de carrer, un cop superada la transició i consolidada la democràcia, caldria començar a pensar en protegir-la com a element patrimonial, sense cap tipus de connotació ideològica de fons.