Plaça Anselm Clavé Sant Hipòlit de Voltregà

Osona
Plaça Anselm Clavé
Delimitada pel carrer de l'Església, el passatge del Fossar i l'anomenada plaça de l'Església
537m

Coordenades:

42.01583
2.23668
436799
4651816
08215-139
Patrimoni immoble
Jaciment arqueològic
Medieval
Modern
Contemporani
X-XIX
Dolent
No s'ha excavat mai.
Inexistent
Fàcil
Social
Pública
Ajuntament de Sant Hipòlit de Voltregà
Adriana Geladó Prat

Possible jaciment arqueològic situat al cor del nucli antic del municipi, al subsòl de la plaça i amb una àrea d'expectativa arqueològica establerta al seu voltant i conformada pel carrer de l'Església (a tramuntana), el passatge del Fossar (a ponent) i l'anomenada popularment plaça de l'Església (a llevant). Es tracta d'una plaça de planta irregular, d'uns 30 metres de longitut per uns 22 metres d'amplada, destinada a parc infantil i zona de lleure. Està delimitada per un mur de còdols de riu i pedra sense treballar, rematat amb lloses de pedra o bé amb maons ceràmics disposats a sardinell. L'accés principal està situat a la banda de llevant i consta d'unes escales de pedra que salven el desnivell existent entre la plaça de l'Església i aquest espai. L'altre accés està situat a la cantonada entre el carrer de l'Església i el passatge del Fossar i es fa a peu pla. L'interior de l'espai consta d'un paviment tou de sauló, amb arbres i bancs disposats en tot el seu perímetre i un parterre enjardinat continu a la banda de migdia amb diferents espècies d'arbres i plantes. La plaça es completa amb diferents jocs infantils disposats al costat de ponent, un monument central dedicat a Anselm Clavé i una font actual al costat de l'accés pel passatge del Fossar. L'any 2014, a la cantonada nord-est, s'hi va instal·lar un monument commemoratiu del tricentenari dels fets de la Gleva i la crema de la vila de Sant Hipòlit l'any 1714 dins de la Guerra de Successió, per part d'Òmnium Cultural, i uns plafons informatius sobre els mateixos fets relacionats amb la "Ruta 1714", de la Generalitat de Catalunya.

Altres noms relacionats amb l'espai: plaça del Fossar, plaça d'Alfons XIII, plaça de Francesc Macià.

Es tracta d'un dels espais històrics del municipi, situat a redós de l'església parroquial de Sant Hipòlit (amb referències documentals des del segle X) i del nucli de població que es formà al seu entorn, amb una sagrera documentada des del segle XII i un fossar integrat a la mateixa. De fet, l'espai restà ocupat pel fossar de la vila fins que fou traslladat l'any 1857 al mateix lloc on actualment hi ha la plaça Catalunya. Fou aleshores quan l'espai es transformà en la popular plaça del Fossar. Des de finals del segle XIX i fins a l'any 1931, la plaça rebé el nom oficial de plaça d'Alfons XIII. A partir d'aquest any, durant la Segona República espanyola, l'espai fou denominat plaça de Francesc Macià. Aquesta denominació es mantingué fins a mitjans dels anys 50, quan es remodelà tota la zona i s'adoptà la denominació actual.

ANGLADA I ARBOIX, Emília (2008). Noms propis del Voltreganès. Vic: Eumo Editorial, Centre d'Estudis del Voltreganès, p. 27, 29, 60, 123.
SERRALLONGA, Joan; VILA, Assumpta; ESPADALER, Ramon (1986). Sant Hipòlit de Voltregà dins la història. Vic: Eumo, p. 157.
SERRALLONGA, J.; CROSAS, C.; CASAS, P.; SERRA, L. (2014). Sant Hipòlit de Voltregà, l'empenta d'un poble. Vic: Ajuntament de Sant Hipòlit de Voltregà, Eumo Editorial, Museu del Ter, p. 74-75, 98, 100, 102.
SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). "Catàleg de béns a protegir". Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 1.BARP.