Pinyoner de les tres branques
Sant Just Desvern
Ubicació
Coordenades:
Classificació
La serra de Collserola forma part de la Xarxa Natura 2000, una xarxa europea d'espais naturals protegits que té com a objectiu garantir la biodiversitat mitjançant la conservació dels hàbitats naturals i de les espècies de flora i fauna silvestres d'interès comunitari. El 5 de setembre de 2006, el Govern de Catalunya, amb l’Acord de Govern 112/2006, aprova la llista definitiva de LIC (Lloc d’Importància Comunitària) i de ZEPA (Zona Especial Protecció Aus) que configura la Xarxa Natura 2000 al nostre país.
El Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge del Parc Natural de la Serra de Collserola (PEPNat), aprovat el 2020 amb aprovació definitiva per Acord de Govern de la Generalitat de Catalunya en sessió del 6 d'abril de 2021, estableix les directrius per a la preservació dels valors naturals i paisatgístics del parc, així com per a la regulació dels usos i activitats que s'hi desenvolupen. Aquest pla és l'eina principal per a la gestió sostenible de l'espai natural.
Descripció
Exemplar de pi pinyer (Pinus pinea) de 17 m d’alçada, amb un perímetre de tronc de 2,95 m i 15,5 m de diàmetre de capçada. L'arbre es troba en una zona de bosc mixt, a l'obaga del torrent de les Fatjones, dins del Parc Natural de Collserola.
De la família de les pinàcies, es caracteritza per la capçada en forma de para-sol, un tronc recte format per tres branques simètriques que surten de la mateixa base. L'escorça és gruixuda i fissurada de color marró vermellós, que amb el pas dels anys es desprèn en plaques. Presenta un sistema d’arrels molt desenvolupat.
És un arbre perennifoli de fulles rígides en forma d'agulla (aciculars) de color verd clar i que es presenten agrupades per parells. Floreix de març a maig.
Produeix pinyes, un fruit gran i arrodonit d’entre 8 i 14 cm, a l’interior de les quals hi ha els pinyons. La producció de pinyons es dona en períodes irregulars, amb una bona collita aproximadament cada tres a cinc anys. Els pinyons són molt apreciats per la seva carn comestible.
Destaca per la morfologia del seu tronc, d'on surten tres branques simètriques d'una única soca. Salvant les distàncies, el pi de les tres branques santjustenc recorda al més que conegut Pi del pla de Campllong de Castellar del Riu (Berguedà), tot un símbol del catalanisme.
Història
Espècie mediterrània originària d’Àsia Menor, que presenta una distribució per la riba mediterrània del sud d’Europa i l’oest d’Àsia. Creix bé en terres seques i calcàries, preferentment en climes càlids i assolellats. El pi pinyoner té un paper ecològic important, ja que ajuda a prevenir l'erosió del sòl i proporciona ombra en zones àrides. La seva existència també beneficia la fauna, perquè molts animals es nodreixen dels pinyons i busquen refugi a l'ombra d'aquest arbre.
Utilitzat en medicina popular com a balsàmic, també s’ha usat tradicionalment l’escorça per adobar pells, gràcies a la seva riquesa en tanins. La fusta, a causa del creixement ràpid de l’espècie que pot arribar als 30 metres, és molt emprada en la construcció i en fusteria. També se n'extreu resina i trementina.
Els pinyons són comestibles i molt apreciats en cuina i rebosteria, estant presents a gran quantitat de receptes tradicionals dolces i salades.
Bibliografia
AJUNTAMENT DE SANT JUST DESVERN (2014). Ordenança de protecció de l’arbrat i dels espais verds de Sant Just Desvern.
CABALLERO ARROYO, Cecilia; GUAL DEVESA, Ramon; RUEDA AGUILERA, Ferran (1997). Arbres de Sant Just Desvern. Ajuntament de Sant Just Desvern.
OCHOA GONZÁLEZ, Juli (2023). “Els arbres més alts de Sant Just Desvern”. La Vall de Verç, núm. 488 pp. 20-21.
