Pintures murals de Palau
Bagà
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
A la primera planta de l'edifici de Palau es troben un grup de pintures murals repartides en les diferents cambres que es troben a la banda nord-oest de l'edifici. Aquest correspon a la planta noble de l'edifici reconstruït al segle XVIII. Hi ha un total de set habitacions amb policromia a les parets i, en alguns casos, també als sostres. En general les pintures són de tipus neoclàssic, d'influència italiana, i possiblement realitzades per algun pintor local. Les sales han rebut diferents denominacions ens base al tipus de pintures i que ens ajuden a distingir-les. Així tenim la cambra Pompeiana (sobre el centre dels Càtars) que disposa d'alcova, amb un dolent estat de conservació ja que presenta pèrdues en la capa pictòrica i capa de preparació, escletxes profundes, taques d'humitat, guixades fetes amb carbó i esquerdes tapades amb ciment de forma molt barroera. Presenta una decoració pictòrica en colors predominantment rosats dividida en franges verticals en les que hi ha uns gerros i cortinatges a l'interior de l'alcova. El sostre és decorat seguint la mateixa simetria marcada pel centre. La sala de les Cariàtides o sala daurada, comunica amb l'escala d'accés al Cel de Palau; també presenta un estat de conservació molt degradat. La decoració pictòrica és de tipus ornamental geomètrica i daurada amb or fi. La sala de les Columnes és la sala central i una de les principals. Està decorada amb columnes entre les que hi ha escenes mitològiques (Neptú i les sirenes, la forja de Vulcà, Caront amb la barca) i decoració arquitectònica sobre un sòcol que imita marbre. El seu estat de conservació és bo després de les intervencions que s'han realitzat, tot i que encara resta un pany de mur i el sostre als que manquen capes de la preparació pictòrica. La cambra Napolitana és una sala amb alcova que es troba a continuació. Va ser objecte de les primeres campanyes de restauració que han cobert totalment la pintura antiga. La capa de preparació és molt fina i el morter és de color siena natural, fet que li ha donat el sobrenom de saló Rosa. La sala presenta ornamentació geomètrica i columnes que emmarquen paisatges. L'alcova, separada de la sala per un arc conopial, presenta decoració floral i cortinatges. Totes tenen un sòcol de imitació de marbre. Darrera d'aquesta sala hi ha dues petites comunicades entre si per una porta i finalment la sala del Mapamundi o dels Quatre Continents que es troba en molt mal estat de conservació i amb dues figures humanes.
Mapa topogràfic de Catalunya editat per l'Institut Cartogràfic de Catalunya E/ 1:5.000.
Història
El Palau es troba a tramuntana del perímetre de l'antiga vila, dominant el nucli antic amb una posició dominant degut al desnivell que ofereix el terreny en decreix cap al riu. Hem de trobar els seus origen en l'Edat Mitjana, moment en que s'establiren i fundaren la vila els barons de Pinós, que tenien la seva residència al castell ja esmentat al 1234. A l'edat mitjana hi ha diferents notícies històriques sobre el castell. A inicis del segle XVIII l'edifici era propietat de Francisco Roset i Badia, casat amb Maria, que va heretar la casa en morir aquest. Posteriorment es va casar en segones núpcies amb Francisco de Còdol. Durant la guerra dels Segadors l'edifici va ser cremat i al segle XVIII va ser reconstruït primer per Francisco Roset i després pels senyors de Còdol (llibre de la família Còdol que es conserva a l'arxiu municipal de Bagà). Per tant aquest edifici conserva pocs elements medievals. A la mateixa època es va construir la capella. Entre els anys 1990 i 1995 es va realitzar una rehabilitació de l'edifici per l'arquitecte Josep Vidal i Arderiu que va refer la teulada i modificar elements estructurals, entre ells va fer la coberta i part de les escales del Cel de Palau o caixa de l'escala principal. L'estiu de 2003 es va ubicar el Centre Medieval i dels Càtars, així com l'Oficina de Turisme de Bagà a la planta baixa de l'edifici, després d'una rehabilitació seguint un projecte de Xavier Escura amb la col·laboració de Jaume Batista. Les pintures murals de les habitacions del primer pis han estat objecte de diferents intervencions per restaurar-les, en concret quatre campanyes. La primera es va realitzar l'any 1992 pel restaurador Emili Julià i el seu equip amb el seguiment del Servei de Restauració de Bens Mobles de la Generalitat de Catalunya. Va ser una intervenció d'urgència consistent en la fixació de les capes de pintura i dels seus suports per tal d'evitar el despreniment dels murs; una neteja superficial per eliminar pols i l'anivellament d'esquerdes i forats a totes les sales. L'octubre del 1994 es va fer la segona intervenció a càrrec del mateix restaurador. Es va restaurar la cambra Napolitana i l'alcova contigua amb un criteri poc conservador ja que es va repintar totes les pintures de les dues sales no deixant a la vista la policromia antiga. La tercera (any 2002) i quarta (any 2003) intervencions es van realitzar pel Servei de Restauració de Bens Mobles de la Generalitat de Catalunya, a càrrec de la restauradora del Servei, Núria Lladó Moreno en col·laboració de les becàries Anna Garcia Rey, Bet Garcia Talavera i Montserrat Díaz (aquesta darrera només va participar en la tercera intervenció). Totes dues campanyes es van destinar a la restauració de les pintures de la sala de les columnes, restaurant tres dels angles de la sala i restant encara per restaurar un dels angles i el sostre. Es va consolidar la capa de suport de la policromia, es va fixar la capa pictòrica, netejar i es va fer una reintegració cobrint blancs i sense modificar la pintura original. El cost de la intervenció va anar a càrrec de la Generalitat, mentre que l'estança de les restauradores i el sou de les becàries va anar a càrrec de l'Ajuntament de Bagà.
Bibliografia
Documentació realitzada amb ajuda de Jaume Batiste.
