Pintures del Santuari de Santa Maria dels Oms

Sant Jaume de Frontanyà

La decoració pictòrica del santuari de Santa Maria dels Oms és d'estil neoclassic amb símbols a la volta de les lletanies marianes. En una de les bigues del cor hi apareix la data de les pintures, el 1888, però les cates realitzades durant el procés de restauració demostren que anteriorment a aquestes el santuari ja estava pintat. Al cambril, la decoració és més rica que en la resta de l'església, ja que, entre d'altres motius, hi apareixen representacions figuratives. A la cúpula hi trobem representats vuit grups de tres àngels cadascun, amb els símbols de la Marededéu: ceptre, ploma, àncora, trompeta, balances, lliris, anell i roses blanques. A les parets laterals hi ha les escenes bíbliques de Jacob, Moisès, Judit i Ester. Ens els dos quadres més grans hi apareix el tema de la processó. Els quatre evangelistes estan representats amb els seus respectius símbols decorant la zona de les petxines. L'escena pictòrica de l'anunciació, amb unes ornamentacions més riques que la resta del conjunt, presideix el cambril. 

El conjunt pictòric del cambril es trobava en un estat de conservació molt deficient, provocat principalment pels continuats excessos d'humitat, la que accedia les pintures pel subsol i per la teulada. La quantitat d'humitat del terreny feia que les pintures absorbissin l'aigua, provocant el deteriorament dels materials i l'aparició de sals en la capa pictòrica. D'altra banda, les esquerdes de la teulada van deixar entrar l'aigua que en molts casos tocaba directament la superfície, provocant també la debilitació de totes les capes del mur i de la pintura, separant-la de la paret. 

Les carnacions dels personatges representats estaven ennegrides a causa de l'alteració d'alguns pigments utilitzats, el que en molts casos dificultaven la lectura de les imatges. Les accions humanes també van col.laborar en les degradacions, com és el cas de les nombroses ratllades, inscripcions i la realització d'un foc a terra que va cremar la pintura del seu voltant. 

En els llocs on es tenia informació suficient, es va realitzar una reintegració ilusionista, imitant el més fidelment possible la pintura original. En la resta de llacunes es va realitzar degradacions de color que van quedar integrades en tot el conjunt.