Pintures de la capella del Mas La Moreneta
Montmeló
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Pintures al fresc realitzades per A. Vila Arrufat per ornamentar la capella del Mas la Moreneta. Es tracta d'una petita capella situada a l'entrada de la finca en forma de quart d'esfera, amb accés des de la sagristia, que estava al costat dret de la capella, actualment tapiada amb maons. La pintura tenia com a eix central la imatge de la Mare de Déu de Montserrat situada en un pedestal incrustat a la paret, damunt l'altar.
Darrera la imatge dos àngels sustenten un mantell de fons blanc amb estrelles amb la corona, damunt el colom representant l'Esperit Sant. Al voltant, hi ha representat un estol d'àngels tocant instruments musicals i cantant el Virolai. Les aureoles dels àngels estan pintades amb pa d'or i el fons és ornamentat amb motius florals: rosers, margarides i ocells.
Les pintures cobreixen la meitat superior de la capella, ja que la resta hi havia mobiliari.
La imatge de la Mare de Déu de Montserrat es va traslladar a l'església parroquial de Santa Maria.
Antoni Vila i Arrufat (1894-1989) era fill del pintor Joan Vila i Cinca. Va ser pintor i gravador i muralista català, pare del pintor i vitraller Joan Vila Grau. Vila i Arrufat va ser cofundador de la Colla de Sabadell mentre que el seu pare havia fundat l'Acadèmia de Belles Arts de Sabadell l'any 1876. L'any 1942 rep la medalla d'honor de l'Exposició Nacional de Barcelona, i el 1948 la primera medalla de gravat a la de Madrid per l'obra El sopar.
Història
Construcció de l'any 1945 promocionada pel senyor Gambús, però que el 1977 va quedar abandonada, patint des de llavors desperfectes a causa de la manca de manteniment i l'ocupació esporàdica.
Fins que es projecta el Circuit de Barcelona-Catalunya i s'adquireix per establir-hi les oficines. La seva rehabilitació s'inicia l'any 1994 mantenint els elements originals al màxim.
Bibliografia
CARRASCO MARTÍ, Maria Antonia (2003). Arquitectura i arquitectes de Montmeló durant els anys 1920-1940. Dins el Butlletí del Centre d’Estudis Montmeló, núm. 5; pp. 75-84.
COL·LEGI OFICIAL D’ARQUITECTES DE CATALUNYA i BALEARS (1947). Casa de campo en Montmeló. Dins Cuadernos de arquitectura, núm. 7, pp. 30-35. Barcelona.
IBARS PÉREZ, Gemma i CASTEJÓN VIDAL, Pol (2011). Catàleg del patrimoni arqueològic i arquitectònic de Montmeló. Text Refós. Ajuntament de Montmeló.
RÀFOLS, J.F. (1951). Diccionario biográfico de artistes de Cataluña. Editorial Milla: Barcelona.
