Pintura mural representant a Ermessenda de Carcassona

Sant Quirze de Besora

Quadre abstracte que representa el passat i el present de la història de Sant Quirze i que es denomina "arrels santquirzenques" i que representa com a figures centrals Ermessenda de Carcassona , el bisbe i abat Oliva i el noble Gombau de Besora, tres personatges del 970 i que moriren al segle XI i ue tingueren un fort ressò en la història de la vila de Sant Quirze. En el cas de la comtessa Ermessenda, comtessa de Barcelona, Osona i Girona i de que es coneix un ampli repertori bibliogràfic va passar els darrers anys de la seva vida en una casa situada a prop de l'església de Santa Maria i la que Victor Bordas formula la hipòtesi que estava situada al ,oc de l'actual ajuntament, antiga casa del Comú i que   plaça que la presideix(plaça Major) seria el pati d'armes de mateix castell. No obstant això Ermessenda  està assentada damunt d'un tron, doncs la documentació i escrita la descriu com una dona de gran bellesa. La figura d'Ermessenda s'alça dominant i sobresortint per damunt del rostre dels altres personatges com a s`´imbol del seu poder. Darrere seu es dreça ña figura de l'abat i bisbe Oliba recolzat a la seu d'Osona i els monestirs de Ripoll i Cuixà i conseller de la mateixa abadessa. La seva figura és perfectament identificada amb la representació del bàcul, la mitra i les riques vestimentes (casulles) que aporta. Davant la figura d'Ermessenda i situat a la dreta del quadre hi trobe un tercer personatge que tingué un fort ressò en la història de Sant Quirze. Gombau de Besora fundador de les cases de Sant Miquel del Fai (vallès Oriental)home de confiança d'Ermessenda i senyor d'amplis dominis entre ells les cases de Besora . La figura de Gombau perfectament reconeixible a la dreta del quadre amb el seu elm, recolzat a la seva espasa i vestit amb cota de malla. Actuant com a teló de fons del quadre hi ha a la part del darrere la representació de la vila de Sant Quirze amb el pont damunt del Ter, focus i font de riques a de l'industria llanera i cotonera dels segles XVI- XIX a,b el pont damunt seu, com a símbol de la vila amb els tres arcs a l'esquerra i com a teló de fons l'església i la vila de Sant Quirze desenvolupada al voltant seu i amb les xemeneies de les fàbriques Guixà i trinxet, símbols de la puixança econòmica i de la revolució industrial. A la part esquerra del quadre i darrera i dons del ter on es representa el paratge de la Verneda hi ha la representació del Castell de Montesquiu, seu de la família dels Juncadella i en origen una sala o torre depenent de Besora. Al fons hi ha la silueta de la serra de Santa Maria amb el castell de Besora i al fons de tot Milany amb els castells de Milany entre el Bisaura i el Vidranès. A la part dreta del quadre i situat entre el cap de Gombau i el bàcul del bisbe hi ha la representació dels paisatges forestals que configuren les valls de la riera de la Foradada els boscos de les serres de la Cogulera, boscos de Bellunt i un arbre que podria molt ben ser el roure del Padró situat al paratge de la font del Padró