Pineda de l'avinguda de Vilardebó
Montmeló
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
A banda i banda d’ambdues voreres s’hi alcen un nombre important de pins del gènere Pinaceae, plantats almenys en dues èpoques diferents, però sempre en escocells dissenyats a mena de parterres, longitudinals en el sentit de la llargària de la vorera. En manquen un bon nombre d’exemplars del que probablement havia estat originàriament, ja que alguns dels escocells estan buits i no s’han substituït per d’altres de nou planter. El pi té un creixement relativament ràpid i pot arribar a viure en condicions òptimes de 250 a 300 anys.
Pels més vells, les alçades arriben als 20 m d’alçada amb les branques i l’escorça ben grisenca. Les acídules (fulles) són perennes amiden de 0,7 a 1 mm d’amplada i de 6 a 12 cm de longitud. El color oscil·la entre el verd groguenc i un verd més pujat. Floreix pels volts dels mesos d’abril o maig i fa moltíssimes pinyes, de 5 a 12 cm de longitud, amb un clar peduncle i amb esquames i escudets poc prominents. Els troncs tenen tendència a inclinar-se cap a una banda o altra del carrer i alguns exemplars, a recargolar-se.
La capçada és poc densa. En els exemplars més joves presenta una forma més o menys cònica, que amb el pas dels anys es tornarà irregular. El pinyó fa entre 6 i 7 mm de llarg.
Suporta molt bé les altes temperatures i sequeres perllongades, però no li agrada massa les glaçades ni l’ombra.
La fusta és dura, blanquinosa, resinosa i de densitat mitjana. És emprada per a fer taulers d’aglomerat, caixes d’embalatge i pasta de paper. A més és un gran productor de resina o trementina. De l’escorça se’n poden obtenir tanins per adobar les pells. Té un paper important en la prevenció de l’erosió i sobretot perquè és capaç d’arrelar on poques plantes ho poden fer. Però com la majoria d’exemplars del gènere Pinus és altament combustible.
Història
L’any 2014 l’Ajuntament de Montmeló va encarregar un estudi d’avaluació del risc que presentaven alguns pins de l’avinguda Vilardebó, ja que s’havien detectat diversos episodis de fractura i caiguda de branques de grans dimensions. Se’n comptabilitzaren 69 dels quals 20 exemplars eren de nova plantació.
També s’estimà que originàriament aquest carrer hauria estat ornamentat amb un bon centenar d’exemplars.
Bibliografia
AJUNTAMENT DE MONTMELÓ (2011). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Montmeló. Text refós aprovat definitivament per la Comissió Territorial d’Urbanisme de Barcelona el 8 de març de 2012.
ALBEROLA, Ginés (1892). Mitologia vegetal. Leyendas de las plantes. Madrid. Tipografia de Manuel Ginés Hernándes. Impresor de la Casa Real. Facsímil.
MASCLANS, FRANCESC (1999). Guia per a conèixer els arbres, actualitzada per Oriol de Bolós - Flor del Vent Edicions.
PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Dins de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà de Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona.
PHILIPS, Roger (1985). Los árboles. Barcelona: Editorial Blume.
SELGA, Josep (2014). Avaluació del risc dels pins de l’Avinguda Vilardebó. Ajuntament de Montmeló.
