Pica de cal Cisteller Collsuspina

Moianès
Cal Cisteller, C/ Nou, 7
Al costat de la façana

Coordenades:

41.8252
2.17486
431477
4630698
08070-125
Patrimoni immoble
Element arquitectònic
Contemporani
XVIII-XIX
Bo
Inexistent
Obert
Estructural
Privada
1609104DG3310N
María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona

Pica tallada en un bloc de pedra, de forma rectangular i amb el contorn exterior lleuregament arrodonit. Es troba encastada en un dels murs de l'edifici que es troba al costat de cal Cisteller per la banda del carrer Nou. Es tracta d'una antiga pica que s'omplia de l'aigua procedent d'un antic dipòsit que ja no existeix i que servia per regar l'hort de cal Cisteller que estava ubicat al lloc que actualment ocupa la casa de l'extrem. Possiblement estigui situada al mateix lloc on estava antigament la pica. Actalment fa funcions de jardinera.

Cal Cisteller és una casa construïda a finals del segle XVIII, en un dels períodes de creixement del poble. La casa que actualment hi ha al costat, per la banda de migdia, era on cal Cisteller tenia l'hort, i en el lloc ocupat per la casa del c/ Major, núm. 34, a la banda nord, hi havia el femer. A la façana que dona al carrer Nou es conserva una pica de pedra que s'utilitzava per regar l'hort. El nucli urbà de Collsuspina és relativament modern i es va crear al voltant de l'antic hostal (actual can Xarina) a mitjans de segle XVI, al límit dels termes de Tona i Balenyà i al peu del camí ral de Vic a Manresa, o strata francisca (camí de França). L'hostal va ser construït per Salvi Padrós l'any 1550, i poc després s'edifiquen noves cases i l'església de la Mare de Déu dels Socors, construïda entre 1592 i 1600, situada també a la banda del terme de Balenyà (actual església parroquial). El poble va anar creixent, mantenint-se amb unes 10-12 famílies al llarg del segle XVII, constant la construcció d'algunes cases el 1648 i el 1680, algunes a la banda de Tona. El 1680 Francesc Monpar va fer una gran casa al costat de can Xarina que també va fer d'hostal durant dos segles. Al fogatge de 1553 consten 14 famílies al terme, 9 a la banda de Tona i 5 a la de Balenyà. El cens del 1686, dona 23 famílies, 15 a Sant Cugat i 9-10 a la parròquia de Balenyà. Al 1780 Collsuspina tenia 31 cases, 14 de les quals formaven el nucli urbà de la població. Les llindes de les cases del poble indiquen que entre el 1750 i 1790 es feren moltes cases noves. Els seus habitants eren majoritàriament pagesos i el 1830 hi havia dos paraires, un teixidor i dos ferrers. El 1860 la població era de 64 famílies, i al moment de màxima població hi vivien 454 habitants. El 1910 ja tenia 361 habitants, 86 edificis, dos hostals, una escola mixta i tartana per anar a Vic, segons la Geografia general de Catalunya de Carreras Candi. Actualment hi ha 347 habitants (cens de 2012).

Iglésias, J. (1979). El fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Volum I. Barcelona.
Iglésias, J. (1974). Estadístiques de població de Catalunya el primer vicenni del segle XVIII. 3 vols. Fundació Vives i Casajuana. Barcelona.
IPAC Generalitat de Catalunya.
Pladevall, A. (1971). Notícies històriques sobre el terme i parròquia de Collsuspina. Programa de la "Fiesta Mayor de Collsuspina", setembre de 1971.
Pladevall, A. (1971). Sant Cugat de Gavadons. Programa de la "Fiesta Mayor de Collsuspina", setembre de 1971.
Pladevall, A. (1990). Tona, mil cent anys d'història. Eumo editorial i Ajuntament de Tona.
Pladevall, A. (1991). Balenyà, un terme històric. Ajuntament dels Hostalets de Balenyà.