Pica bugadera de can Ferrer del Mas
Sant Sadurní d'Anoia

    Alt Penedès
    Can Mas de la Riera, s/n.
    Emplaçament
    Pati de can Mas de la Riera

    Coordenades:

    41.42006
    1.78758
    398683
    4586099
    Número de fitxa
    08240 - 164
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Element arquitectònic
    Modern
    Popular
    Segle
    XVII
    Any
    1657
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Inexistent
    Inexistent
    Accés
    Fàcil
    Ornamental
    Titularitat
    Pública
    Ajuntament de Sant Sadurní d'Anoia (Plaça de l'Ajuntament, 1 08770, Barcelona)
    Autoria de la fitxa
    Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals)

    La pica es va realitzar a partir d’un bloc primari de roca calcària, treballada aconseguint una geometria troncocònica, amb la presència d’un broc de desguàs en la seva part inferior externa i d’un altre forat de desguàs més modern que l’anterior. L’element assoleix els 81 cm d’alçada per 110 cm de diàmetre en la seva part superior (95 cm en la part inferior). Les parets tenen uns 10 cm d’amplada, inferior al gruix dels baixos de l’element, arribant als 18 cm (LLORAC, 2017).

    Pel que fa al broc original (cilíndric), sobresurt 8 cm i presenta una alçada d’uns 25 cm. És just damunt del broc on apareix el gravat que data la peça "1657".

    La pica bugadera originalment se situava a can Ferrer del Mas, masia històrica documentada al segle XIV que va ser enderrocada al segle XIX per donar a pas al conjunt neomoresc homònim, actualment es procés d’enrunament. La pica va ser traslladada a Can Mas de la Riera, situat al sud de la població de Sant Sadurní, un cop va ser descoberta durant les obres de rehabilitació de Can Ferrer del Mas.

    La pica data de 1657 i servia originalment per a la realització de la bugada. El procés s’iniciava apilant la roba en un cossi (que es col·locava dins la pica), on d’amunt d’aquesta es posaven un parell de sacs amb cendra, sobretot d’alzina o roure. El següent pas era tapar-ho tot amb una tela gruixuda, per simultàniament escalfar l’aigua amb una caldera de ferro, fins a l’ebullició. A partir d’aquí s’extreien quantitats menors d’aigua amb un cassó, que es llençaven sobre la roba i els sacs de cendra. El contacte de l’aigua i la cendra produïa lleixiu, del qual actuava sobre la roba i acabava sortint pel broc de desguàs. El procés es repetia unes hores més tard, i es deixava la roba en repòs durant la nit, per a l’endemà iniciar el procés de rentar a mà (LLORAC, 2017).

    LLORAC, Salvador (2017). Sant Sadurní d’Anoia. Fonaments Identitaris, a El Cep i la Nansa Edicions, Vilanova i l Geltrú.