Can Ferrer del Mas
Sant Sadurní d'Anoia
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM). Annexes a les normes. Annex III Catàleg d’edificis i conjunts urbans a protegir per raons del seu valor cultural. Fitxa 29
Descripció
Es tracta d’una construcció “revival” radical dins de l’eclecticisme de la vila, un conjunt d’estil neomoresc o neoàrab, de dimensions considerables. L'edifici està fet, en gran part, de maó, a vegades amb solucions molt locals, com les voltes de maó pla atirantades. Encara conserva l’arrebossat i la pintura blanca (ROSSELLÓ, 1978). L’edifici en general manté una imatge de palau imponent.
La tanca perimetral presenta una sèrie de torres decoratives de planta circular ornamentades amb merlets a l'entrada principal (façana oest). Estan ubicades als dos accessos principals del recinte.
Aquestes dues entrades presenten un arc de ferradura de grans dimensions, lleugerament ogivals. Cal esmentar que diverses de les estructures del conjunt estan enderrocades o semi enderrocades. El conjunt és vorejat per espais de jardí i tenia un espai de bosc privat.
Un dels espais més rellevants és el claustre, format per arcs de ferradura, unes ales de 5 arcs i els altres de 6, organitzats en dos plantes. Sembla ser que a la planta baixa del claustre encara es conserven diverses tines de vi, ja que havia funcionat com a celler (ROSSELLÓ, 1978).
Història
La construcció es va fer sobre una antiga masia, que rebia el nom de Can Ferrer del Mas, hi havia un pou amb la data de 1657, data que també s’inscriu en una pica bugadera conservada. No es disposa de notícies històriques respecte a la construcció de Can Ferrer del Mas, sembla que tradicionalment, se li ha atribuït la propietat a l’aventurer i espia Domènec Badia i Leblich, conegut també com Ali-Bey.
S’observa una sèrie de modificacions significatives. Dins de l’edifici apareixen les dates de 1888 (reixa forjada), 1924 (font) i 1925 (capella annexa sense culte). Segons (ROSSELLÓ, 1978) ”l’edifici encara que dins de l'arquitectura de l'eclecticisme, presenta algunes contradiccions, degudes possiblement a ampliacions posteriors, com el porxo lateral. D'altra banda, els dubtes sorgeixen també de la seva cronologia en relació amb la figura d'Ali Bey (l'aventurer i espia Domènec Badia i Leblich) la vida del qual transcorre entre 1766 i 1818, període possiblement massa avançat en relació amb les formes de Can Ferrer del Mas. De confirmar-se, però, aquesta relació, es tractaria realment d'un fenomen avançat dins la història de l'arquitectura neomoresca, no tan sols en l'àmbit nacional, sinó internacional”.
L’any 2010, l’Ajuntament de Sant Sadurní va reconstruir la façana històrica i la torratxa. Per a l'execució dels treballs, es va determinar l’enderrocament de diverses de les estructures. Es tractava de la primera fase dels treballs de rehabilitació.
Bibliografia
ROSSELLÓ, Joan (1978). Fitxes del Patrimoni Arquitectònic a l'Arxiu Històric d'Urbanisme, Arquitectura i Disseny del COAC.
ROSSELLÓ, Joan (1978). “L'arquitectura de l'eclecticisme i el modernisme a Sant Sadurní d'Anoia" , a Fires i Festes, 1978.
SOLANS, Joan Antoni (2010). POUM. Annexes a les normes. Annex III Catàleg d’edificis i conjunts urbans a protegir per raons del seu valor cultural. Fitxa 29.
