Pica 3 de la vinya de la Soleia
Sant Llorenç d'Hortons

    Alt Penedès
    Vinya de La Soleia, al sud del nucli urbà
    Emplaçament
    Entre la BV-2249 i el Torrent de Can Mata
    178

    Coordenades:

    41.46339
    1.82906
    402214
    4590861
    Número de fitxa
    08222 - 203
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Element arquitectònic
    Modern
    Contemporani
    Segle
    XIX-XX
    Estat de conservació
    Regular
    Té una esquerda a la paret nord
    Protecció
    Inexistent
    Accés
    Fàcil
    Sense ús
    Titularitat
    Privada
    08220A012000010000PY
    Autoria de la fitxa
    Jordi Montlló Bolart

    Conjunt format per un dipòsit doble de planta rectangular (1'26 x 0'89 m) i 74 cm de fondària i un dipòsit adossat de secció circular (50 cm de diàmetre de boca), amb una tapa de formigó quadrada. Cada dipòsit mesura 50 x 69 cm. Estan descoberts i fets de maons de 10 cm d'amplada, sense arrebossar. El dipòsit circular està excavat a la roca. Quan funcionava es recollia l'aigua de la terrassa que feia pendent i conduïa l'aigua al dipòsit, on hi havia un petit canal amb una pedra que servia per filtrar els elements vegetals i pedres més grosses i evitar que caiguessin al fons.

    En aquesta vinya hi ha ceps centenaris.

    Es tracta d'un dipòsit d'aigua en el qual es feia el "caldo bordolés" (boullie bordelaise), i que es feia barrejant aigua i calç amb sulfat de coure per sulfatar la vinya. Segons informació oral facilitada pel senyor Jaume Ponnou, en aquesta vinya hi havia 6 o 7 piques com aquesta, però només se'n conserven tres. Era habitual la freqüència de piques en les vinyes, per tal d'anar carregant la sulfatadora, que es portava a l'esquena, a mesura que s'anava sulfatant la vinya. Per tal d'estalviar un esforç innecessari a l'hora d'anar al punt de magatzematge; i també per poder recollir més aigua en diferents dipòsits, i tenir-ne suficient per fer la quantitat de "caldo" necessari.