Pica 1de la vinya de la Soleia Sant Llorenç d'Hortons

Alt Penedès
Vinya de La Soleia, al sud del nucli urbà
Entre la BV-2249 i el Torrent de Can Mata
195

Coordenades:

41.46333
1.8273
402067
4590857
08222-201
Patrimoni immoble
Element arquitectònic
Modern
Contemporani
XVIII-XIX
Regular
Té mancances per la falta d'ús i de manteniment
Inexistent
Fàcil
Sense ús
Privada
08220A012000010000PY
Jordi Montlló Bolart

Conjunt format per un dipòsit doble de planta rectangular (1'22 x 0'77 m) i 70 cm de fondària i un dipòsit adossat de secció circular (50 cm de diàmetre de boca). Cada dipòsit mesura 50 x 57 cm. Estan descoberts i fets de maons de 10 cm d'amplada, sense arrebossar. El dipòsit circular està excavat a la roca i feia 2 o 2'5 metres de profunditat, però està mig colgat per sedimentació. Quan funcionava es recollia l'aigua de la terrassa que feia pendent i conduïa l'aigua al dipòsit, on hi havia (encara es conserva) un petit canal amb una pedra que servia per filtrar els elements vegetals i pedres més grosses i evitar que caiguessin al fons.
En aquest cas, també trobem les restes del dipòsit per desfer la calç amb aigua, procés previ a la barreja amb el sulfat de coure. És de planta rectangular i mesura 1 metre d'amplada per 57 cm.

En aquesta vinya hi ha ceps centenaris.

Es tracta d'un dipòsit d'aigua en el qual es feia el "caldo bordolés" (boullie bordelaise), i que es feia barrejant aigua i calç amb sulfat de coure per sulfatar la vinya. Segons informació oral facilitada pel senyor Jaume Ponnou, en aquesta vinya hi havia 6 o 7 piques com aquesta, però només se'n conserven tres. Era habitual la freqüència de piques en les vinyes, per tal d'anar carregant la sulfatadora, que es portava a l'esquena, a mesura que s'anava sulfatant la vinya. Per tal d'estalviar un esforç innecessari a l'hora d'anar al punt de magatzematge; i també per poder recollir més aigua en diferents dipòsits, i tenir-ne suficient per fer la quantitat de "caldo" necessari.