Segons sembla, va ser plantat per Pau Serrabogunyà al voltant de l'any 1774, com a fita per delimitar un extrem de la seva propietat, Mas Carreras. El nom de Xandri procedeix del diminutiu d'Alexandre, que era el renom de la família propietària del terreny, residents al carrer Castillejos.
El Pinus pinea és de la família de la pinaceae, originari de l’àrea mediterrània. El nom comú en català és pi pinyer. Pinus és el nom llatí dels pins i pinea és el nom llatí dels pinyons. L’arbre pot superar els 25 metres d’alçada, de capçada densa, amb forma de para-sol, que abasta entre els 6 i els 12 metres d’ample, amb el tronc recte i cilíndric. L’escorça és molt gruixuda, de color marró vermellós, amb plaques que es poden desprendre. Les fulles són acícules en grups de dos, rígides, punxants, entre 10 i 20 centímetres de longitud i entre 1,5 i 2 mil·límetres de gruix. Segons dades de l'any 2015, en aquell moment el Pi d'en Xandri tenia una alçada de 24 metres, amb 3 braços, el perímetre del tronc era de 3,4 metre, el perímetre de la soca era de 3,65 metres i la capçada era de 21,4 metres.
