Pi del Quildo
Copons
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Exemplar de pi o pinassa ("Pinus nigra sub. Salmanii") força peculiar dins de la seva espècie, donades les grans dimensions que presenta. S'hi arriba per l'antic camí de cal Manset, agafant un trencall a la dreta des de la font de Sant Joan, o bé pel camí de la Rovira, que puja del nucli urbà fins al pi. Presenta una alçada aproximada d'uns 13 metres amb un diàmetre de copa d'uns 4-5 metres, situada a 1,5 metres d'alçada del terra. El pi compta amb un tronc central força ample que puja en ziga-zaga fins a la copa. Una part de la base del tronc està trencada. La copa està completament inclinada vers l'est, amb el ramatge de la part inferior força esclarit i caigut pràcticament fins a terra. S'observen diverses pinyes de mida força petita. Des d'aquesta zona s'observen unes grans vistes de l'altiplà segarrenc.
A escassos metres a l'est del pi hi ha les restes d'una antiga construcció de planta rectangular, que actualment ha pedut la coberta, d'un vessant, i bona part de l'estructura.
Història
Segons diverses informacions, el pi és centenari. El seu entorn és una de les poques zones que es va salvar del gran incendi forestal que assolà el terme l'any 1986. La seva ombra era molt cobejada pels pagesos que treballaven els conreus durant l'estiu o en temps de sega. En l'actualitat, l'arbre és molt popular al municipi, punt de referència i lloc de trobada per fer caminades.
Bibliografia
MACIÀ MARTÍ, Daniel (1992). Arbres de la comarca de l'Anoia: singulars i monumentals. Igualada: Consell Comarcal de l'Anoia, p. 27. http://www.altaanoia.info/cat/Punts-d-Interes/Pi-Centenari-del-Quildo
