Pergamí de l'any 977

Vilobí del Penedès

A l'Arxiu de la Corona d'Aragó, al fons de la Cancilleria Reial, es conserva un document datat l'any 997 on es testimonia un judici celebrat davant el comte Borrell de Barcelona, pel qual Bonfill hagué d'abandonar unes terres que deia posseir al lloc de Vallformosa. En aquest judici vàren testimoniar quaranta-nou persones, (caps de casa o focs) que habitaven a la zona, i que segons el document residien des de feia més de trenta anys, per tant podien ser considerades propietàries de les terres que cultivaven. Es tracta doncs d'un document singular mitjançant el qual es pot coneixer qui eren els habitants de Vilobí a finals del segle X. Per la importància del document s'han cregut necessari transcriure'l: " En judici Borell, comte; i Guadall, vescomte; els jutges Guifré i Audesind; i en presència de Tatefred, Oliba, bonall, Guifré, Crispí sacerdot, Quintila levita, Radulf, Savaric, Todegill i altres prohoms que hi eren presents, a petició de Bonfill, que és procurador de l'anomenat príncep. Reconec, jo, bonfill, i a la vegada deixo al vostre judici el que vaig demanar als habitants de "Vallefermonsa", quan vaig dir que tot el que tenen de terres, vinyes, edificis, garrigues, boscos ho tenien injustament perquè el dit lloc de Vallformosa, junt amb el seu terme, havia de ser del meu senyor, l'abans anomenat príncep, per drets del seu pare Sunyer, comte, que estigui a la glòria, quan els habitants de l'esmentada vall, amb les seves respostes, digueren que ells no posseïen la dita vall amb els seus termes injustament, ja que feia 30 anys i més que tenen dit lloc amb el seu terme com a cosa pròpia d'ells o dels seus predecessors, que ja han mort, i aquests són els noms dels habitants de l'esmentada vall: Tudilla, dona amb els seus hereus; Fruila; Eldovigi, sacerdot; Todaleg; Sunifred; Durable; Modari; Ferriol; Quintilla; Esteve; Eldrand amb els seus; Guidiscle; Recosind; Adrover; Immila; Plàcid; Asinari amb els seus hereus; Elies, Sendered; Gigila; Remese; Daniel; Desideri; Elperic; Argesinda amv els seus; Fedanci; Llandric amb els seus hereus; Agela amb els seus hereus; Ranovigia; Devota; Gontes dona amb els seus hereus; Ermesinda amb els seus hereus; Boso; Felmir; Daniel; Ansileu; Ferriol; Esteve; Todemon; Galliceni amb els seus hereus; excepte l'alou de Crispí sacerdot i de Quintila i de Novília, dona, i Bella, dona. Sobre el que vosaltres, els esmentats jutges, a mi bonfill, em pogueu interrogar si podia provar que la vall havia de ser del nostre senyor comte, per alguna raó o bé no, jo, Bonfill, en totes les coses en reconec i deixo sobre l'esmentada vall amb el seu terme, pel que fa als drets del meu senyor, perquè no puc provar ni ara ni mai d'on ha de ser la predita vall i el seu terme dels abans esmentats habitants o de qualsevol altra persona que hi tingui alguna cosa, que no pas del comte Borrell, el meu senyor, o de qualsevol altre home, que injustament o al marge de la llei els havia demanat; per això que dic, de veritat i amb justícia ho reconec i ho deixo al vostre judici. Feta la confessió i reconeixement el 17 de les calendes d'abril de l'any 23 del regnat del rei Lotari, fill del rei Lluís. Signatura de Bonfill, que sóc procurador de l'esmentat meu senyor. Aquest reconeixement i deixa e fet. Signa: Eizo. Signa: Tortosí, Gotmar, Folquer sacer, dd; Duran, prevere, ss.Signa:Teudoric.Signa: Recosind. Signa: Galí. Signa: Ratafred. Signa; Audesind,ss. Signa: Guifré,ss. Signa: Borrell, comte, que confirmo que aquest alou sigui franc. Eldovigi, sacer, que aquest reconeixmement i confessió vaig escriure i subscriure el dia i any abans esmentat. (LLORAC,1990:80-81)