Antic costum anyal en què els homes anaven descalços a Montserrat vestits de manera peculiar, amb camisa i gorra blanques, descalços i amb les cames descobertes. Hi participaven els hereus de les principals cases del terme en record d'una prometença feta el 1500, quan una epidèmia causà gran mortaldat al terme. L'itinerari que seguien els pelegrins s'iniciava al poble, on sortien darrera la creu alçada. Seguien cap al Puig de la Balma, on resaven una salve a la capella, després cap al serrat del castell del Puig, des d'on veien Montserrat per primera vegada; seguien cap a Santa Creu de Palou on tornaven a resar la Salve; reposaven davant la casa El Farell al peu de l'alzina que anomenaven l'alzina dels pelegrins; passaven per Rellinars i a l'església resaven una Salve; s'aturaven a la casa El Gall de Castellbell, on dinaven; a vegades s'aturaven a Monistrol i també resaven a l'església, però a vegades passaven de llarg per evitar les burles de la gent; pujaven a Montserrat per la drecera de la coveta i arribaven al santuari a mitja tarda, on resaven una Salve. A l'endemà, després d'oir missa, tornaven pel mateix camí i paraven a dinar a cal Felip Neri de Rellinars. La tornada la feien calçats i sense la camisa blanca i el gorro. Al Puig de la Balma paraven a berenar i es tornaven a vestir de pelegrins per arribar al poble, on els esperaven a la riera de Mura amb la creu alçada, ciris encesos i repics de campanes, entrant després a l'església. Pel camí, a més de resar les salves, resaven 20 parts del rosari, 10 en l'anada i 10 a la tornada. Els acompanyava una persona en cavalcadura que els portava provisions.
