Pedrera Vella de Carme
Carme

    Anoia
    Camí de Cal Llop
    Emplaçament
    Camí de Cal Llop, entre els km 2 i 3 de la BV-2131.

    Coordenades:

    41.54231
    1.65001
    387398
    4599841
    Número de fitxa
    08048 - 41
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Obra civil
    Contemporani
    Segle
    XX
    Any
    c. 1912
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Inexistent
    Accés
    Fàcil
    Sense ús
    Titularitat
    Privada
    08047A00200274
    Autoria de la fitxa
    Jordina Sales Carbonell; Natalia Salazar Ortiz

    Situada gairebé a dalt d'una carena de la zona del Llop, de l'explotació a cel obert coneguda com La Pedrera Vella de Carme se'n treien blocs de pedra arenisca per fer vorades de vorera, que eren tallades a peu de pedrera. Un cop acabades de tallar, les vorades es baixaven cap a la carretera mitjançant un carro de trabuc, per una pendent molt forta, i en cada viatge es carregaven tres o quatre peces.
    Actualment encara s'observen les empremtes dels tascons i dels forats per posar-hi les barrines, així com algunes parets de roca tallada a la cinglera, i també nombroses restes de rebuig. També queden vestigis de varies filades de dues parets pertanyents a una petita construcció quadrangular, feta amb grans carreus de pedra , que servia per protegir-se cada cop que es produïa una barrinada. Es conserva un plataner, plantat cap a 1912 pel picapedrer Joan Prades per tal de disposar d'ombra. Aquesta pedrera dista tan sols uns 100 m de la Pedrera de sobre de Cal Guineu, i es troba a la mateixa cota altimètrica.

    Notícia elaborada amb la informació oral facilitada per Ricardo Prades.

    Joan Prades, avi de Ricardo Prades (que és qui ens dona la notícia d'aquesta pedrera i de la pedrera de sobre de Ca la Guineu), va començar a explotar la roca d'aquesta pedrera cap a 1912. En Joan Prades era pagès però treballava pel seu compte aquesta pedrera quan no hi havia feina al camp. La pedrera es va explotar uns quants anys, i no consta que la treballés ningú més després d'en Joan Prades. La tècnica utilitzada consistia en l'extracció mitjançant barrinades, i també en l'extracció mitjançant tascons: es col·locaven tres tascons a la roca, de manera lenta i progressiva atès que es tractava d'aconseguir blocs relativament grans i allargats (podia tardar-se fins a dos dies en fer aquest procés); després es feia la pressió necessària per tal de que el bloc es desprengués sencer de la paret. Les vorades d'aquesta pedrera van anar a parar, principalment, a les voreres d'Igualada.