Pedrera del Turó Roig
Pallejà
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
En la Pedrera del Turó Roig, propietat d'una empresa del Grup Cementos Molins Industrial, s'exploten els gresos i lutites vermells de la fàcies Buntsandstein des de fa més de 70 anys per a la fabricació de ciment alumínic. L'explotació es du a terme mitjançant la perforació de la pedra i la voladura amb explosius pel sistema de bancs amb talús forçat. Un cop realitzada la voladura, el material es recull amb pala carregadora, que aboca el material en dúmpers que el traslladen a la fàbrica.
El dia 5 de juny de 2008 membres de l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) van realitzar una exploració superficial en aquesta zona intentant localitzar els nivells d'origen de l'exemplar de la icnita trobada per Casanovas-Cladellas et al. (1979). En el curs d'aquesta exploració van trobar en la zona de la Pedrera del Turó Roig una vintena de fragments de roca amb restes fòssils evidents de vertebrats provinents de l'explotació, per tant fora de context, cosa que va motivar l'obertura d'una fitxa de jaciment paleontològic, que reproduïm aquí. Segons Fortuny et al. (2011), aquestes restes òssies pertanyen a amfibis temnospòndils. Les mostres paleontològiques recollides es troben avui siglades i custodiades en el mateix Institut.
Història
En la fàcies Buntsandstein del Triàsic inferior-mitjà d'aquesta zona del Baix Llobregat es tenien notícies d'una resta fòssil indirecta de vertebrat: Casanovas-Cladellas et al. (1979) descriuen la icno-espècie Chirotherium catalaunicum, basada en una única petjada tetradàctila de 16 cm de llargada per 12 cm d'amplada. Aquesta icno-espècie es considera actualment "nomen dubium", donat que la peça esta perduda segons cita Fortuny et al. 2011. Va ser trobada en la zona de Can Paulet del terme municipal de Cervelló, que es troba a uns 1.700m a l'oest - sud-oest de la Pedrera del Turó Roig.
Bibliografia
- CASANOVAS-CLADELLAS, M.L., SANTAFE-LLOPIS, J.V. & GÓMEZ-ALBA, J. (1979) "Presencia de Chirotherium en el Triásico Catalán.". Butlletí informatiu - Institut de Paleontologia de Sabadell. núm. 9, pp.34-42.
- FORTUNY, J (2011). Permian and triassic tetrapods of Catalonia (SE Europe) : Advances of virtual paleontology applied to the systematics, paleobiology and paleoecology of temnospondyls. Tesi doctoral.. Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Ciències Geològiques. Departament d'Estratigrafia, Paleontologia i Geociències Marines, p.242.
- FORTUNY, Josep [et al.] (2009). "Els amfibis més antics de Catalunya: recerca, divulgació, protecció i reconstrucció digital dels fòssils del jaciment paleontològic de la Móra (Tagamanent, Vallès Oriental)". Tribuna d'Arqueologia. pp.11-28.
- FORTUNY, J., BOLET, A., SELLÉS, A.G., CARTANYÀ, J. GALOBART, A. (2011) "New insights on the Permian and Triassic vertebrates from the Iberian Peninsula with emphasis on the Pyrenean and Catalonian basins.". Journal of Iberian Geology. 37 (1), pp.65-86.
FORTUNY, J. (2010). "Els vertebrats dels Països Catalans durant el Permià i el Triàsic.". Història Natural dels Països Catalans. 16. Suplem, pp.430-432.
VALDISERRI, D., FORTUNY, J. & GALOBART, A. (2009). "New insight on old material: Triassic tetrapods footprints in Catalonia (NE Iberian Peninsula)" a TENTH INTERNATIONAL SYMPOSIUM ON MESOZOIC TERRESTRIAL ECOSYSTEMS AND BIOTA. Teruel, Vol Abstract book. p.163.
