Pedrera del turó dels Rossos
Matadepera
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Antiga explotació com a pedrera de roca calcària i a cel obert de la zona del Turó dels Rossos per a l'obtenció de calç. Al vessant septentrional del camí del Girabau s’observa un retall en el sentit horitzontal del turó d’un centenar de metres, per una alçada màxima d’entre quatre a cinc metres. Els set forns de calç´propers testimon ien la importància d'aquesta activitat en aquest indret. Els forns conservats i documentats fins el present són: el del Ton, el del Corcola, els dos del camí de Girabau i els tres del Camí de la Font del Corraló.
La pedra calcària es troba dins de la classificació de recursos naturals entre els recursos no renovables (minerals) i, dins d’aqueta classificació en els no metàl·lics, com el guix o el sofre i el salnitre.
Història
La indústria de la calç és un dels factors més significatius de la història econòmica de Matadepera. Les condicions orogràfiques i geològiques i l'existència en tot el terme de matèria primera per l'elaboració de la calç, han facilitat aquesta producció, en un principi limitada a l'autoabastament. Amb el temps s'establiren canals de distribució que anaven més enllà de l'àmbit local. L’informe del bisbat al govern, l’any 1864, diu "que el poble va prosperant més i més per l’explotació de les pedreres de calç i de carreus (...)". Sens dubte per la demanda creixent de les ciutats de Terrassa i Sabadell, que entre mitjans del segle XIX i primera meitat del segle XX estaven en plena expansió urbanística. De fet, en aquest vessant del turó dels Rossos, el mapa topogràfic de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya el senyala amb el topònim de “Les Guixeres”. La producció de calç va anar desapareixent a mesura que avançava la segona meitat del segle XX.
Normalment el propietari arrendava les pedreres. No calia invertir-hi diners, ni tenir massa capacitat empresarial; el negoci, però el feia el qui tenia la pedrera arrendada .
Bibliografia
AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Tomo IV. Catàleg de Béns.
AMETLLER BASSETS, Manuel. (1997). Els orígens del Nou Poble de Matadepera, 1768-1868. Parròquia de Sant Joan, Matadepera.
CARMONA, Maria Carme; JUNYENT, Eugeni; de VILLASANTE, Rafael (2009). Memòria de la intervenció arqueològica i estudi històric del conjunt industrial dels forns del Corcola, del camí d’en Girabau, del Ton i la pedrera del Turó dels Rossos a Matadepera (Vallès Occidental). Dracma s.c.c.l. Arqueologia.
FONT i SEGURA, Xavier (1997). Inventari del patrimoni cultural de Matadepera. Inèdit.
