Pedrera del Corredor
Dosrius

    Maresme
    Plana del Corredor - Veïnat del Far - Zona del Far
    Emplaçament
    A uns 350m al nord-oest de la plana del Corredor, dins del bosc
    635m

    Coordenades:

    41.62844
    2.47714
    456447
    4608656
    Número de fitxa
    08075-277
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Obra civil
    Modern
    Contemporani
    Popular
    Segle
    XVI-XX
    Estat de conservació
    Regular
    Afectada per la vegetació de la zona.
    Protecció
    Inexistent
    Accés
    Fàcil
    Sense ús
    Titularitat
    Pública
    Diputació de Barcelona
    Autoria de la fitxa
    Adriana Geladó Prat

    Explotació geològica de petites dimensions de la que se n'extreïen blocs de pedra granítica de la zona. Encara es poden veure talls a les roques i alguns dels efectes que provocaven les eines dels picapedrers. En l'actualitat, la pedrera està inclosa dins d'un parell d'itineraris del parc i, per aquest motiu, s'hi han bastit unes escales de pedra que en faciliten l'accés.

    Altres denominacions relacionades amb l'estructura: roques del Pare Jaume. L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor, està senyalitzat i forma part dels itineraris SL-C 72, SL-C 80 i GR-92 del parc.

    Segons la bibliografia consultada, la pedrera era coneguda amb el nom de les Roques del Pare Jaume i era explotada des d'antic. Aquest topònim, juntament amb el fet que estigui situada a pocs metres del Santuari del Corredor, fan pensar que les seves pedres podrien haver estat utilitzades per a la construcció d'aquest edifici o d'alguna de les reformes. Posteriorment, al segle XX, la pedrera fou explotada per un empresari picapedrer de Llinars del Vallés de nom Capelo. Hi havien treballat entre 30 i 40 picapedrers. La pedra era extreta i treballada a la pròpia pedrera. Es produïen llambordes i vorades per a la construcció dels paviments i les voreres de l'avinguda del Paral·lel i del passeig de Sant Joan de Barcelona. La roca de la zona tenia una gran qualitat i era molt apreciada per a la construcció. L'extracció es feia buscant la diàclasi on es posaven els tascons, es picava i es trencava com el vidre.

    ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.S.48/209. LUNA I TOMÀS, Gonçal (2005). Parc del Montnegre i el Corredor. Col. Guies dels Parcs, 4. Barcelona: Diputació de Barcelona, p. 72.