Pedrera de la font de la Mercè
Santa Maria de Martorelles
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Pedrera situada a uns 100 metres al sud de la font de la Mercè, en una cota superior, damunt del camí d'Alella. Consisteix en una foia o conca d'erosió allargassada d'uns 13 metres d'alçada, amb uns 40 metres d'amplada màxima i 33 metres de longitud respecte el desnivell existent amb el camí. La seva planta semi-còncava li ve donada per la mateixa acció d'extreure la pedra, la qual consisteix en granit procedent dels massissos hercinians. A l'extrem nord-est de l'esplanada que dóna accés a la pedrera s'observa un antic camí força degradat, que marxa en direcció nord cap a la font de la Mercè. Probablement es tracti d'un altre accés. A pocs metres al sud hi ha les restes de l'antiga ferreria que donava servei a la pedrera. En l'actualitat, la pedrera es troba en mal estat de conservació, amb abundant vegetació que cobreix la zona (arbusts, matolls i arbres) i algunes esllavissades en el terreny.
Un cop passada la font de la Mercè, a la cruïlla de camins, cal agafar el de la dreta (que puja a Castellruf). A uns 170 metres d'aquest encreuament, cal agafar un estret corriol que surt al marge dret del camí i marxa en direcció nord. Al cap d'uns 50 metres per dins del bosc, arribem a la pedrera (passarem per davant les restes de la seva ferreria també). La pedrera està situada dins dels límits del Parc de la Serralada Litoral.
Història
La pedrera forma part de la finca de can Girona, la qual va ser adquirida a principis del segle XX pel sr. Lluís Piera, accionista de l'empresa "Fomento de Obras y Construcciones". La va comprar amb la intenció d'explotar les pedreres que s'hi localitzaven, per obtenir llambordes per la construcció i arranjament dels carrers de Barcelona. En aquella època donaven feina a molta gent del poble i de fora. Tot i això, la vida d'aquestes pedreres no va ser gaire llarga donat que l'any 1920, el sr. Piera es va vendre tota la finca a l'ajuntament de Barcelona. La pedrera era treballada per picapedrers que tallaven la pedra i la feien rodolar barranc avall fins al camí d'Alella, que passa per sota. Al costat de l'actual cruïlla de camins, la pedra es carregava als carros i era transportada fins a la cruïlla de la carretera de Martorelles amb el camí de can Girona. Des d'aquí, mitjançant camions i carros, era portada a l'estació de tren de Mollet del Vallès o bé a d'altres punts on fos demandada. Pel que fa al tipus de pedra que caracteritza el terme municipal, cal dir que són granodiorites força homogènies, amb una textura granuda i constituïdes per plagiòclasi (mineral predominant), quars, feldspat potàssic i biotita.
Bibliografia
DOPEC; GMG (2014). "Memòria. Annex 2: Dictamen geològic". Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Santa Maria de Martorelles (document en fase d'aprovació definitiva). [Inèdit]. SANJUAN I ESQUIROL, Joan (2012). "Can Girona, una finca singular de Martorelles de Dalt". Revista Notes, 27, p. 109, 112, 113. http://joansanjuanesquirol.webnode.es/news/les-pedreres-de-can-girona/ (Consulta: 15-02-2016).