Des de finals del segle XIX es té constància d'una sèrie de jaciments fossilífers situats al Baix Llobregat que pertanyen al pliocè superior (plasencià, entre 3,4 i 1,64 milions d'anys). Aquest període geològic està caracteritzat per gaudir d'un clima més càlid que l'actual, per l'aparició dels primers homínids a l'Àfrica i la formació de la mar Mediterrània, entre d'altres fenòmens importants. d'aquesta època s'han donat a conèixer més d'un miler d'espècies, entre mol·luscs, coralls, rèptils (entre els quals hi ha una espècie de cocodril trobat al jaciment de la riera Benet), crustacis, selacis, equinoderms, foraminífers, anèl·lids, mamífers (entre els quals hi ha una espècie de foca i una balena trobades en aquest mateix jaciment), limnoplàncton, braquiòpodes, osteïctis, cefalòpodes, ostracodes, briozous i vegetals.
Els jaciments pliocènics, distribuïts en diverses poblacions del Baix Llobregat, els podem trobar a Castellbisbal, Papiol, Molins de Rei, Sant Vicenç dels Horts, La Palma de Cervelló, Sant Feliu de Llobregat, Esplugues i l'Hospitalet. Aquests jaciments són importants perquè presenten sediments marins molt rics en fauna fossilitzada que ens ajuden a comprendre l'evolució del nostre territori i contribueixen a l'estudi del Canvi Climàtic. El clima al Baix Llobregat durant el pliocè era més càlid que l'actual, i la vall baixa del riu Llobregat estava inundada per les aigües del mar fins arribar aproximadament al congost de Martorell, formant un estuari que propiciava una biodiversitat marina similar a la que actualment es pot trobar al Carib o a Nova Guinea.