Pedra de la Bossa
Vacarisses

    Vallès Occidental
    Sector sud del terme
    Emplaçament
    Ctra. B-121 passat el km. 4 trencall en direcció al Mimó i continuar camí en direcció oest

    Coordenades:

    41.57849
    1.89989
    408292
    4603563
    Número de fitxa
    08291 - 104
    Patrimoni immaterial
    Tipologia
    Tradició oral
    Modern
    Contemporani
    Protecció
    Inexistent
    Accés
    Difícil
    Científic
    Titularitat
    Pública
    Autoria de la fitxa
    Jordi Piñero Subirana

    Per l'indret anomenat coll de Pedra de la Bossa hi passava el camí vell d'Olesa. Es tracta d'un pas molt estret entre les roques, en el qual hi ha una gran pedra just al costat del camí, per la banda de ponent. Segons recull Joan Solà en la seva monografia sobre Sant Salvador de les Espases (SOLÀ: 1929), aquest sector era dels més perillosos de la zona, llevat del camí ral de la Barata. Els viatgers mai no hi passaven sols per por de trobar-se amb lladres. Els que venien d'Olesa s'esperaven en el pla del fideuer per fer aquest tram plegats i poder-se ajudar els uns als altres. Segons la tradició, el nom de “pedra de la bossa” es deu al fet que els malfactors obligaven als viatgers a deixar al damunt de la pedra les quantitats que els exigien. Tanmateix, es tracta d'una tradició no del tot confirmada històricament, ja que no hi ha documents que indiquin que aquest camí hagués estat un cau de bandolers. El mateix nom de Pedra de la Bossa no apareix enlloc abans de la publicació de Solà, el qual bastí tot un ambient de bandolerisme per tal de justificar l'episodi de l'assassinat d'un ermità a Sant Salvador de les Espases.

    Actualment el camí vell d'Olesa és senyalitzat com a itinerari senderista. La dècada de 1990 s'instal·laren algunes fites de formigó (per exemple al pla del Fideuer) amb indicació del camí.

    El camí vell d'Olesa deriva d'un antic camí romà que comunicava el pla de Bages amb Martorell seguint més o menys la vall del Llobregat. Als segles XVIII i XIX el camí venia del pla del Fideuer, on es bifurcava entre el camí que continuava pel coll de Bram i la serra de l'Hospici en direcció al Palà (una cruïlla de camins i punt estratègic on hi havia un hostal), Castellbell i Manresa, d'una banda, i un trencall que es dirigia en direcció nord-est cap a Vacarisses, passant pel coll de la Pedra de la Bossa.

    FLOTATS, Antoni (1979). Vacarisses, assaig històric d'un poble, p. 117-118
    HERNÁNDEZ, Àngel Manuel (2009). Pàgines vacarissanes, p.125-127
    SOLÀ COROMINAS, Joan (1929). Història de Sant Salvador de les Espases, Terrassa.