Els marges, espones, ribes o parets són un element característic del paisatge català. La seva missió és "esglaonar els terrenys en pendent per facilitar el seu cultiu i aprofitar de forma convenient l'aigua de les pluges" AA.VV. Les cabanes i els marges... (2000:129). A l'hora de distingir els marges es té en compte la disposició de les pedres, que poden ser arenoses o calerenques: perfil vertical, atalussat o esgraonat. Els marges apareixen en la conversió de terres ermes i boscos en terrenys de cultiu. També hi ha, però, els marges que limiten finques vorejades per camins, tanques i tàpies dels horts. Els constructors d'aquestes parets eren els marjaires o els mateixos pagesos. L'època d'expansió dels marges coincideix amb el procés de la desamortització eclesiàstica de mitjan segle XVIII, moment en què molts boscos passen a ser terres de cultiu, així com les propietats senyorials. Actualment s'ha perdut el costum de reparar-los, o sigui que molts d'ells es troben en mal estat.
Al Bages, aquestes parets tenen la funció de sostenir les feixes de conreu, en aquest cas de vinya. La millor manera per netejar els camps de pedres és utilitzant-ne en la construcció de parets, i més en una comarca com aquesta on la pedra és tan abundant. A partir de la crisi de la fil·loxera, però, els camps foren abandonats i arbres i matolls envaïren les feixes.
