Panteó de la família Estaper Cuyàs del Bosch
El Masnou

    Maresme
    Panteó 21, illa 2ª del Cementiri (Av. Joan XXIII, 112-114)

    Coordenades:

    41.48561
    2.31045
    442435
    4592896
    Número de fitxa
    08118 - 262
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Edifici
    Contemporani
    Segle
    XIX-XX
    Any
    1905
    Pere Andreu, Jaume Gustà Bondia i Venanci Vallmitjana i Barbany
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Física
    Accés
    Restringit
    Religiós
    Titularitat
    Privada
    Autoria de la fitxa
    Jordi Montlló Bolart

    Panteó format per dos cossos precedits per l'accés a la cripta, que està cobert amb una llosa de marbre decorada amb una creu en relleu. A continuació hi ha el mausoleu bastit damunt un podi. El cos inferior té forma trapezoïdal, en el qual s'obre una fornícula d'angles rectes on hi ha un petit altar flanquejat per dues columnes sobre basament. A sobre l'altar hi ha un Sant Crist. A banda i banda, dues plaques amb una inscripció on Joaquima Estaper fa una dedicatòria als seus pares i germans, i al frontal de l'altar, un relleu amb un anagrama de la Mare de Déu.
    El cos superior està format per un frontó triangular decorat amb motllures i fulles d'acant; en el timpà`s s'observen relleus ornamentals que representen motius de l'ofici de farmacèutic (copes, serp, ...). Una gran creu de pedra decorada amb motius vegetals i u gran anell central, corona tot el conjunt.
    El mausoleu està precedit per una escala de marbre on reposa l'escultura d'un àngel, obra de Venanci Vallmitjana.

    L'àngel ha patit actes de vandalisme, perdent una mà, les ales i la trompeta.

    Aquest panteó es va construir en dues fases. L'any 1891, Antoni Estaper Cuyàs presentava un projecte inicial que partia d'una cripta de tres pisos i preveia un alçat exterior delimitat per una tanca de ferro. Gran part de la superfície era ocupada per un monticle de roques rematat amb una creu. L'any 1905, Joaquima Estaper, la última dels sis germans cap del quals va tenir descendència, va encarregar un nou projecte a Jaume Gustà Bondia que només afectava la part exterior.

    RICO VÁZQUEZ, Miquel i ROIG LERONES, Marta (2008). El cementiri del Masnou, un museu a l'aire lliure (segles XVIII-XXI). III Beca d'investigació i de recerca local del Masnou, 2006, dins La Roca de Xeix, núm. 27. Ajuntament del Masnou, El Masnou.